30-01-21 – Compte rendut AG FELCO 16-01-21

PartagerShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Reunion del conselh d’administracion elegit en genièr de 2020

Presents

  • Barthe Eric
  • Bonnet Laura – representanta CREO Auvernha
  • Chabaud Silvan
  • Couffin Gauthier
  • Duranton Bruno
  • Isopet Emmanuel – representant CREO Tolosa
  • Konopnicki Julian
  • Lame Estèla
  • Larrocan Cristòl
  • Marçais Jeremia
  • Martel Felip
  • Masseillou Clamenç – Representant CREO Aquitània
  • Mercadier Gilbert
  • Pasquetti OLivièr – representant APLR
  • Pasturel Valeria – representanta CREO Daufinat-Vivarés
  • Poitavin Matieu
  • Roques Patrici – representant CRO Talvèra
  • Verny Maria Joana – representanta CREO Lengadòc
  • Desencusat : OLivièr CAPONI
  • NB : en l’abséncia de Marie-Françoise Lamothe, representanta AELOC, lo CA admet la preséncia de Sarah LAURENT, de l’AELOC, e mai sia pas membre del CA sortent.

Òrdre del jorn

  • 1- torn de las acadèmias
  • 2- preparacion de l’AG de l’après miegjorn
  • 3- Bilanç dau foncionament dei CA

Silvan Chabaud assegura lo foncionament tecnic de l’acamp en visio.

Compte-rendut de l’acamp

Lo president Yan LESPOUX dubrís l’acamp, merceja los participants e anóncia qu’es son darrier CA coma president. Puèi dona la paraula a cada representant academic.

  • NB : los punts academics faches al moment del CA seràn represes e completats al moment de l’AG. Lo compte-rendut global es notat amb lo compte rendut de l’AG.  I son notadas tanben las intervencions al moment del CA.

Lo trabalh amb Pour que vivent nos langues

La FELCO a participat a totes los acamps telefonics e seguidas totas las accions decidadas

Veire sul site : http://www.felco-creo.org/category/nostras-accions/amb_las_autras_associacions/.

– après las manifestacions de novembre 2019 e octòbre 2020, l’accion se concentra mai que mai sus la lei Molac, votada al Senat, mas amb d’apondons d’amendaments de la drecha que riscan d’empachar lo vòte de la lei.

Per la FELCO, lo contengut de la lei càmbia pas grand causa, mas los debats menats al Senat coma a l’Assemblada son una escasença de portar nòstras questions sus la plaça publica.

Es una causa positiva per la FELCO de participar al collectiu Pour que vivent nos langues. I sèm reconeguts perque sèm actius. E tanben perque, tot en rampelar regularament las questions centralas per nosautres (la reforma dels licèus, los blocatges ministerials), sèm totjorn estats leials e en contact regulièr amb las equipas dels dos elegits (Molac e Alfonsi), sens concessions sus de derivas de l’accion, mas actius e respechoses de las accions decidadas. A cada acamp, insistissèm sul fach que portam de posicions collectivas, sotmesas a nòstre CA.

Tot en sosténer la Lei Molac, oblidam pas las autras questions : egalitat republicana entre acadèmias e entre lengas, plaça de las LR dins los cursusses…

Per la seguida de la lei, quand tornarà en debat a l’Assemblada, Felip Martel pensa que nos cal focalizar sus los amendaments que parlan de l’immersion dins lo public e sus la generalizacion de l’ofèrta.

Tot aquò serà fach en concertacion amb l’equipa de MOLAC

Preparacion de la discussion de l’après miegjorn

  • Sus los estatuts per l’AG extraordinària

Totes los aderents an pogut consultar los tèxtes, en linha dempuèi la fin de decembre ; es demandat a Manu e Clamenç, mercejats per lor trabalh, de donar una explicacion corteta per clarificar sus los articles, las questions tecnicas.

  • presentacion de cada acadèmia

Serà demandat a cada delegat de faire una presentacion corteta e sintetica de las situacions presentadas lo matin e de pas se negar dins los detalhs de las situacions personalas : lo monde venon a l’AG per comprene la situacion de cadun : Situacion dau 1èr gra, 2nd gra, difficultats, accions menadas.

  •  Foncionament del CA

Se pausa la question dau maucorament d’unes collègas en causa dels corrièls tròp nombroses.

Una solucion serà prepausada als membres del CA

Assemblada generada extraordinària – Los estatuts novèls – lo règlament interior

Desencusats

  • Galvier Danis (CREO Lengadòc)
  • Caponi OLivier (CREO Tolosa)
  • Saint-Louboue Marie-Lys (CREO Aquitània

Presents

  1. Albert Fabiana (CREO Lengadòc)
  2. Barcelo Gerard (CREO Daufinat-Vivarés)
  3. Baret Jennifer (APLR)
  4. Barthe Eric (CREO Tolosa)
  5. Batbie Muriel (CREO Tolosa)
  6. Bolano Benaset (CREO Lengadòc).
  7. Bonnet Laure (CREO Auvernha)
  8. Bugart Valeria (APLR)
  9. Cayrol Lionel (CREO Tolosa)
  10. Chabaud Silvan (CREO Lengadòc)
  11. Chapduèlh Cecilha (CREO Tolosa)
  12. Chateaureynaud Maria Anna (CREO Aquitània)
  13. Couffin Gauthier (CREO Tolosa)
  14. Daurore Cristòu (APLR)
  15. Duranton Bruno (CREO Tolosa)
  16. Grangé Loison (CREO Aquitània)
  17. Hirondelle Tomàs (CREO Aquitània)
  18. Konopnicki Julien (CREO Lengadòc)
  19. Lago Virginia (CREO Tolosa)
  20. Lamotte Maria-Francesa (AELOC)
  21. Larrocan Cristòu(CREO Tolosa)
  22. Laupies Melania (CREO Lengadòc)
  23. Laurent Sarah (AELOC)
  24. Lespoux Yan (CREO Lengadòc)
  25. Lombardo Steu (CREO Lengadòc)
  26. Marçais Jeremia (APLR)
  27. Martel Felip (CREO Lengadòc)
  28. Masseillou Clamenç (CREO Aquitània)
  29. Menassol Cristòl (CREO Tolosa)
  30. Mercadier Gilbert (CREO Tolosa)
  31. Pasquetti Olivier (APLR)
  32. Pasturel Valeria (CREO Daufinat-Vivarés)
  33. Pattus Sandrina (CREO Lengadòc)
  34. Pémoulié Audrey (CREO Aquitània)
  35. Neumuller Miquèu (AELOC)
  36. Poitavin Matieu (AELOC)
  37. Soliva Joseta (CREO Lengadòc)
  38. Revest Laurenç (APLR)
  39. Roques Patrici (CREO de la Talvèra)
  40. Serva Celina (CREO Lengadòc)
  41. Verny Maria Joana (CREO Lengadòc)
  42. Didier ???????

Lo president merceja las 42 personas presentas e dubrís l’acamp.

Tot lo mond es estat consultat un mes abans l’AG sus las proposicions d’estatuts novèls e de règlament interior preparats per Manu Isopet e Clamenç Masseillou, sotmeses a discussion intèrna del CA (2 acamps de trabalh en agost e en octòbre + escambis de corrièls).

Manu Isopet presenta los estats novèls prepausats e Clamenç lo règlament interior.

Principal cambiament dels estatuts :

  • clarificacion de las diferentas partidas mb de titols clars
  • principi de 2 membres de drech designats per cada associacion academica + de membres elegits per l’AG dins la limita de 32 membres del CA.

Los estatuts e lo RI, après explicacion, son adoptats a l’unanimitat. Lo president Lespoux merceja Manu e Clamenç de lor trabalh.

AG ordinària

Rapòrt financièr : http://www.felco-creo.org/28612-20-compte-financier-felco-2020/

adoptat a l’unanimitat. Quitus donat al clavaire amb los mercejaments unanims per son trabalh a l’encòp menimós e dinamic

Rapòrt moral : http://www.felco-creo.org/12-01-21-rapport-moral-felco-2020/

Lo rapòrt moral es adoptat a l’unanimitat e lo president Yan lespoux es mercejat de sas 5 annadas passadas a la direccion de la FELCO.

Torn de las acadèmias

NB : aqueles bilanç son una sintèsi de las presentacions del matin (en CA) e de l’après-dinnar

AELOC (Ais)

La situacion de l’ensenhament (NB : aqueles elements venon del bilanç fach al darrièr CALR).

1er gra

NB : es evocada aquí solament la situacion d’un dels departaments de l’acadèmia

Augmentacion dels effectius

Dins le 13 : una escòla bilingua de mens en causa del regropament de doas escòlas de La Loubière (elem. e mat.).

5 EPI (escòla de practica isolada) de mai (iniciacion)

2nd gra

Augmentacion dels effectius dins lo 13. Sus 33 collègis, 2/3 dels grops passan los 10 escolans, de còps mai de 20. Dins lo13, l’augmentacion es deguda a las actions de sensibilizacion en 6ena sus los collègis.

Licèus : 3 establiments en mens et 2 en mai. Casuda dels effectius dempuèi la 2nda

– Session 2020 : 80 % de candidats en LVC

– Session 2021 : 25 candidats en 1°.

Conclusion per lo segondari : baissa dels establiments, baissa dels effectius, mas los ensenhaments son melhor implantats dins los establiments (48 escolans per establiment).

Difficutats rescontradas

Lo rector a fach la sintèsi de las reünions dels ensenhaires del segondari amb la preséncia d’un conselhier pedagogic de Bocas dau Ròse :

– Manca de vesibilitat de la lenga

– Baissa de l’atractivitat de l’ensenhament

– Baissa del coëficient de l’opcion

– Concurréncia de las opcions.

Accions projectadas per l’Acadèmia (declaracion Rector al CALR)

– Lançament d’una plaqueta promocionala pèr la lenga

– Ligason amb l’Academia de Niça de considerar

– Conservar la bona vitalitat de l’ensenhament a l’Universitat

– Tractar la baissa deis efectius en segonda

– Prendre en compte las dificultats dels ensenhaires sus la concurréncia e los coëficients

– Utilisar la letra als caps d’establiments pèr sensibilizar a la question

Accions de l’AELOC

Los conselhièrs pedagogics de Vauclusa e de Bocas dau Ròse an realizat l’an passat de braves padlets pèr ajudar a la formacion dels mèstres (aquò en tant que professionals, mas son tanben membres de l’associacien), dont un padlet de sintèsi fòrça bèn fach pèr Natalia Wurbel a destinacion dels estudiants de l’INSPÉ a Marselha. https://padlet.com/nathaliewurbel/xparn8orkbgi1c31

L’AELOC vèn de publicar :

– Roland Boyer. Apprentissage du provençal, livre du maître et fiches pour l’élève (Edisud), CE2- 6ena enregistraments en linha.

– Materiau pèr l’escòla mairala en preparacion.

– Mesa en linha de traduccion dels tèxtes e dialògs ligat al libre de Romieg Salamon Parli, parles, parla, e mai una guida pèr l’usatgier.

– Publicacion d’un libre italian-provençau dins l’esperit de l’intercompreneson de las lengas romanas, Un emigrat italian dins la regien marselhesa a la Bèla Epòca, introduccion e nòtas d’un universitari especialista d’aquela emigracion, e estudi gramatical dels ponchs de comparason entre las doas lengas.

Pèr lo rèsta, las intervenciens culturalas dins las escòlas, lo projet de las Cantejadas amb la vila d’Ais e Liza son penjats après los eveniments.

APLR (Niça)

1- situacion dau 1èr grad

– bilinguisme: 175 escolans sus 3 escòlas (Cuers, 83), lu Portegalièrs (Niça, 06),Fònt Cauda (Niça, 06)

Dubertura despi la dintrada 2020 de la 3ca- escòla, Fònt Cauda. Una dinamica per lo bilinguisme si fa sentir.

– iniciacion- sensibilizacion: mai o mens 200 initiativas mas mancança d’informacions e de coordinacion de l’Inspeccion academica.

Despi 10 ans, demandam un Conselhièr Pedagogic per l’occitan, 3 ans fa, an dotat una conselhièra de lenga (especializada en inglés) de la carga de l’occitan ma fa pas gran causa.

Doncas, minga formacion, minga idèa dei classas que fan d’iniciacion en lo despartament.

2- situacion dau 2nd grad

L’ensenhament creisse un pauc en collègi (1100 collegians sus l’acadèmia), mas baissa tarriblament en licèu per causa essencialament de la reforma dei licèus (baissa de 50% dei efectius liceans tra lo 2018 e lo 2020).

Despi doï ans, une envelopa flechada de 36 oras es donada per lo rectorat e es consacrada a l’ensenhament de la lenga nòstra cen que rapresenta 20% dau volume orari total consacrat à l’ensenhament de l’occitan sus l’ensems de l’acadèmia.

3- Superior

En lo superior, l’occitan es pas plus un despartament universitari mas es devengut una seccion d’un despartament de lengas.

4- Accion e perpectivas

Lo CALR si tenguèt en decembre dau 2020. L’envelopa flechada serà mai conducha a la dintrada 2021.

L’occitan serà integrat en lo novèu Plan Acadèmico (2021-2025) e en lo plan « Ambitions 2024 ».

CREO Aquitània

Aquel bilan es fach a la seguida deu Conseil académique des langues régionales

Purmèr grad

duas ubèrturas sus sitis navèths en Aquitània, que i a ua reprèsa de dinamica après un an de stagnacion.  Mes peu purmèr còp en dètz ans, ua leugèra baishada deus effectius. Qu’ei la consequéncia d’ua dificultat de comunicar en periòd covid, de la crisi covid mei globalament o de baishadas demograficas localament.

Tà l’an qui vien demandas hòrtas que son déjà bastidas au Mont dens las lanas e en Biarn.

Sus l’aspècte pedagogic, que’s desvelòpa a l’iniciativa d’ua conselhèra pedagogica un mòde d’apprentissatge de la lectura en duas lengas. N’èra pas institucionalizat dinc adara.

Segond grad

Collègi : qu’aparèish que globalament los establiments dab DNL qu’arriban a mantiéner los effectius en opcion, que i a tanben ua bona creishença deus effectius en Dordonha mercés au tribalh pregon de l’OPLO.

– Licèu : com pertot, ua baishada de 34% deus effectius sus la region academica. Per exemple ne i a pas mei d’eslhèves d’occitan a PAU. Las EDS n’existeishen pas que suu papèr. Tostemps pas nada DNL en Licèu sus Aquitània.

Baishada enquèra mei importanta dens l’ensenhament confessionau.

Calandreta que conserva haut o baish los sons effectius.

Los percors internacionaus e cursus bilenguas en espanhòu o inglés que prenen lo pas sus la proposicion en occitan subertot dens los petits establiments. Las solucions com « lo trescatge (ndlr : « tressage ») de las lengas » non permeton pas de compensar sancèrament.

3- Manifestacions deu 10 d’octobre PQVNL drin pertot en Aquitània.

Ua bona participacion a maugrat deu contèxte

Ua presa de consciença deus actors culturaus de las nostas dificultats.

CREO Auvernha

Una acadèmia sinistrada

2 pòstes solament son etiquetats « occitan »

Primièr gra

un pòste de Mèstre caminaire que mena un trabalh de sensibilizacion. En 2019-2020, intervenguèt al prèp de 1 800 escolans dins 105 classas e 43 escòlas.

Segond gra

Un collèga parteja son pòste sus cinc establiments amb 200 collegians.

D’oras al licèu Monnet d’Orlhac asseguradas per un professor volontari per preparar lo bac.

Las dificultats

– Precaritat pels collègas que devon intervenir sus una granda part del departament, dificultats de s’investir e s’integrar dins las còlas pedagogicas, çò qu’aflaquís lor trabalh.

Sonque una part del departament, de l’acadèmia, es concernida.

Accions de menar en 2021

– Lo Mèstre caminaire prendrà sa retirada a la fin de l’annada, lo CREO serà atentiu al manten de son pòste alara que Cantal deu tornar de pòstes en causa de sa demografia.

– Esperam de poder tornar organizar la Setmana de las Lengas (reportada dos còps) en ligason amb la DASEN. L’idèa èra d’organizar pels escolans de talhièrs ligats a la cultura e a la lenga. Se devriá téner sus las tres circonscripcion del departament.

Discussion

Gilbert Mercardier pausa la question de la carta escolara e dels contacts amb la DASEN que segon el seriá favorabla a l’ensenhament de l’occitan. MJ Verny nuança e rampèla l’acamp que se tenguèt amb la DASEN e sa còla lo 8 de setembre passat, amb lo psdt del CREO, Didièr Huguet e MJV coma represetnanta FELCO, convidada per lo CREO Auvernha. Es evident que i a un immobilisme complet : cap de pòste qualificat donat a la collèga titulària del CRPE LR, òm se contenta de las intervencions de sensibilizacion, mas sus un relarg limitat al Sud Oest del Cantal. Lo CREO patis tanben de la manca de collègas e donc de la manca de militants. Es per aquò que la FELCO se ten a la disposicion del CREO Auvernha.

MJ Verny conselha tanben als collègas de se metre en urgéncia en ligam amb los sindicats : estent las barraduras de pòstes dins un departament en perda demografica, serà pas ganaht de ne sauvar un per l’occitan

NB : Valeria Pasturel, del CREO Daufinat-Vivarés, remarca que seria plan de se coordonar entre las doas acadèmias de la novèla Region.

 CREO Daufinat Vivarés

Situacion 1er gras

  • 1 pòste barrutlaire « referenta occitan e lengas » sus la circonscripcion de Nions (Droma).
  • pòste similari de la circonscripcion dau Montelaimar (Droma, regent retirat en 2015) : refús de lo dubrir tornar. Mejans afectats a d’autrei besonhs. Maugrat la demanda d’una PE en Master d’occitan per que siegue dubert au moviment tornar.

Situacion 2d gras :

Sobra per l’Acadèmia tota :

  • 2 oras au Collègi de Peiralata (1 ora de mens que l’an passat, lo grop de 4e-3e aviá 2oras/setm. Ciutat escolara Jaume) asseguradas en complement d’un servici de LM-Lètras classicas.
  • Occitan disapareiguèt de la Ciutat escolara de Nions au mes de setembre 2020 : en cors d’annada 2019-20 : per anticipacion deis efèctes de la reforma dau Licèu, anóncia de reduccion deis oras en Collègi (solament 2 oras, 1 ora per lei 6enas, 1 oras per un grop d’escolans d’autrei nivèus, e non pas 3 oras coma en 2019-20 o 4 oras en 2017-2018) e de barradura deis oras en Licèu (2 oras leis annadas d’avans).

Acòrd e promessa a la seguida deis instàncias dau mes de febrier 2020 per lei reparticions de la DHG : garantir au mens 1 ora en Licèu per tota opcion començada au Collègi. Demanda a Peiralata per crear una ora en Licèu. Lo Cap d’establiment de Nions encorajtèt lo professor de demandar d’oras sagetadas per l’occitan a l’IA-IPR en complement deis oras de la DHG.
Leis escolans an sauput solament a l’entorn dau 10 de setembre que l’ensenhament sariá pas plus prepausat, au pretèxte que lo professor aviá « obtengudas sa mutacion e sa titularisacion » (maugrat lei demandas de la Felco, dei sindicats per sostenir lo professor e còntrar lei mutacions interacademicas desempuei 3 ans. Pretexte dau MEN per la rintrada 2019-2020 : « Ges de supòrt », rintrada 2020-2021 : « Ges de besonh »).

Estructuracion academica

  • Pas de CALR desempuei 2021
  • CREO Dauphiné-Vivarais (estatuts, burèu, CA, Siret etc.)
  • Una novèla IA-IPR espanhòu-LR(s), (remplaçanta de l’IA-IPR englés-LR(s) en disponibilitat, pas tornat a la rintrada 2020-21). Lo CREO i prepausèt un rescòntre ; l’acceptèt, puei lo refusèt. Demandèt una nòta sintetica sus l’estat de l’ensenhament e lei personas ressorgas : mandada per lo CREO a la prima de 2020.
  • Un encargat de mission LR(s) : francoprovençau/occitan. Au mes de junh 2020, nos aprenguèt que sa carga de mission per l’occitan sariá assegurada d’ara enlà per l’IA-IPR tanben.

Questions – Accions

  •  Obligacion legala de CALR ?

Ges de respònsa dau Rectorat ai lètras dau CREO, de l’IEO 26 sus la tenguda d’un CALR

  • Lo CREO obten d’un sindicat una respònsa dau Rectorat : un CALR se tendrà au mes de genier 2021 après la Commission « lengas vivas ».
  • Lo CREO DV rampèla ai Sindicats, Federacions de Parents, IEO(s) de se portar candidats pròchi dau Rectorat per èstre convidats a aquest CALR

** – Segon la novèla IA-IPR , existéncia d’un nivèu de decision interacademic novèu ?

  •   Fin de la Convencion[1] per lei lengas regionalas au mes de febrier 2020. + 2da Convencion deis actors de l’occitan amb la Region AURA pas encara signada[2].

– Questions escrichas sens respònsas de la Felco a l’IG dau MEN  per lo nivèu interacademic e lei Convencions.  Lo Rectorat dins una lètra au President de la Felco parla dins l’estiu 2020 de renovelament de la Convencion. La Felco e lo CREO DV demandan ais actors de la Convencion AURA, pas encara signada, que l’ensenhament public e la Felco i siegan mai clarament rapresentats (mai 2020).

*** – Gès de supòrt de pòste per lo 2d gras dins l’Acadèmia tota (question d’equitat territòriala entre leis Acadèmias ; e entre lei Despartaments : Ardècha, Isèra ?)

– CA (agost) de la Felco decidís de demandar tre la rintrada la creacion d’un supòrt de pòste. Corrier de la Felco dau 24 de novembre 2020 au Rectorat.

**** – Territòri sens OPLO, sens Òc-ben, sens FLAREP, elegits sens reaccion per defendre l’ensenhament, emai quand son contactats per lo CREO. Mobilisacion e sosten de la Felco magèrs.

– Lètra dau Cònse per sauvar l’ensenhament a Nions

 – 8 Sept 2020 : Projèctes de formalisacion dau sosten dau PNR dei Baronias provençalas, e perqué pas d’un malhum dei PNR dau Sud-Est e d’AURA per lo desvelopament de l’ensenhament de l’occitan (amb leis Acadèmias limitròfas).

– Sosten dau Cònse de Grenòble (amb l’ajuda dau CREO Montpelhier) a l’occasion de la mobilisacion PQVNL a Grenòble lo 10-10-2020 per l’occitan e lo francoprovençau.

[1] « Convention de partenariat pour la valorisation et la promotion des langues et cultures occitane et francoprovençale » 2016- 2020.

[2] « Plan d’actions 2019/2020/2021 de développement de  la langue et de la culture occitanes » Convencion AURA.

CREO Lengadòc

– 1èr gra

Pas de duberturas novèlas de seccions bilingues dempuèi qualques annadas dins un encastre de rectors ostils a l’ensenhament de l’occitan, las seccions existentas son totjorn fragilas e los collègas i devon èsser vigilants ; un gròs trabalh de sensibilizacion es fach dins de molons d’escòlas (1 sus 2 en Losera per exemple), mercé al projècte pedagogic academic plan enrasigat dins l’Adadèmia dempuèi de decenias

2nd gra

Demesida dels effectius e dels sites – Mai d’un collèga en situacion de sofrença mercé la concurréncia generalizada, la situacion sus mantun establiment e los efèches del confinament. Evidentament, l’Universitat patís tanben e del confinament e de las perdas de seccions en licèu e mai se compensa amb l’ensenhament a distància mercé una expertisa de 25 ans.

Las accions del CREO

L’accion del 10 d’octòbre dins l’encastre de Pour que vivent nos langues a plan capitat malgrat la situacion sanitària. Engatjament fòrt de la comuna de Montpelhièr amb laquala s’es establida una relacion de fisança

L’AG del CREO s’es tenguda en visio lo 14 de novembre, amb mai de vint participants. Compte rendut : http://www.felco-creo.org/21-11-20-compte-rendut-de-lag-del-creo-lengadoc-14-11-20/

Esperam que la signatura de la convencion (solament lo 15 de decembre), amb sos objectius chifrats, permetrà una dubertura e que s’organizarà lèu un CALR e de grops de trabalh.

Un acamp de burèu amb las 4 conselhièras pedagogicas del primièr gra e lo cargat de mission IPR se tendrà lo 19 de genièr. Sa tòca es de soscar al biais d’ajudar la capitada dels objectius de la convencion (26 % d’aumentacion dels effectius). Lo trabalh entre lo CREO e los responsables pedagogics (CPD e IPR) es positiu e mai se cadun demòra dins la sia foncion, çò qu’es fondamental.

De letras son estadas mandadas a la Rectritz e als psdts de departaments sul seguit de la convencion e la tenguda dels CALR e grops de trabalh.

CREO Talvèra

Avèm escrich a la debuta de nòstre bilanç que nòstra preséncia en IDF es simbolica : mas los simbòls son mai qu’importants, e esperam que la FELCO o rampelarà al MEN e endacòm mai, coma a sempre fach fins ara, e la mercejam per aquò.

Lo CREO de la TALVERA a pas d’activitat dins l’EN. Mas i a d’occitan a l’Universitat, que deuriá èsser una rason per una ofèrta dins lo segondari. L’occitan es lenga de França, donc deuriá aver sa plaça dins totes los parçans de France, quina que siá l’origina dels escolans

Son evocadas activitats personalas de recèrca e de publicacion de sòcis del CREO – Talvera:

  • – publicacion per Gerard Ligozat del manual A nòstre biais ; Apprendre l’occitan vivaro-alpin (Edicions Yoran Embanner)
  • trabalh de Nicolas Quint dins l’encastre del laboratòri LLACAN del CNRS : sa còla de recèrca estudia la practica de l’occitan dins lo Creissent amb enquèstas de terren, e ensaja de sensibilizar los abitants de Cruèsa a la salvagarda del parlar marchés.

Al CREO-Talvera li agradariá pas que la redubertura de corses d’occitan al CNED siaguèsse una empacha per un reviscòl esperat de l’ensenhament de nòstra lenga dins las tres Acadèmias de l’Iscla-de França ».

MJ Verny interven per demandar als collègas d’aderir a l’APLV (association des professeurs de langues vivantes). D’ont mai los professors de lengas regionalas i seràn nombroses, d’ont mai serem preses en compte, e mai s’es ja lo cas, puèi que l’APLV a 2 principis : qualitat pedagogica de l’ensenhament de las lengas vivas + egalitat de principi entre totas las lengas e demanda d’ofèrta plurilingua.

– Mas un planh : l’impossibilitat per el de participar al Comitat de Lectura de la revista de I’APLV Les Langues Modernes (d’espandiment internacional) : i auria sa plaça s’avia léser d’i anar, mas lo temps li manca…

– Confirmacion d’una informacion ja donada : Patrici Roques es estat elegit tornar al CA de I’APLV per l’AG de novembre, a titol personal segon los estatuts, en carga de las « lengas de França » e particularament de la ligason ambe la FELCO.

CREO Tolosa

1. Lo CAEOC se tenguèt lo 7 de decembre

– los efectius de licèu an baissat de 40 % en dos ans (947 en 2018, 776 l’an passat, 581 ongan)

– los efectius en collègi avián començat de baissar leugièrament l’an passat en baissan bravament ongan (5793 en 2018, 5730 l’an passat, 5342 ongan)

– en primari, lo bilingüisme baissa ongan. Es una noveltat (5072 l’an passat, 4978 ongan). E tot jorn pas de dubèrtura de seccion bilingua.

2. Seguida de la convencion

Los gropes de trabalh se botan enfin en plaça. Se tenguèron per Gèrs e Òlt, son previstes per la fin del mes en Avairon, Nauta-Garona, Hautas-Pirenèus, Tarn e Tarn-e-Garona. Pel moment pas cap de signe costat Arièja.

3. Demandas de deliberacion de las comunas

L’objectiu es d’obténer de demandas oficialas per l’amendament de la reforma del licèu en favor de l’occitan. Es partit dins quatre departaments e a mand de partir dins los autres. Sèm a 23 deliberacions.

4. Sant Valentin

L’iniciativa es de portar l’occitan sus la plaça publica. Aquela iniciativa es menada en partenariat entre lo CREO, l’universitat Tolosa-Joan-Jaurès e l’associacion estudianta ÒSCA Lo Miralh, l’Escòla occitana d’estiu.

5. Escola occitana d’Ivèrn – Escòla occitana d’estiu.

Accion d’escambis, amb l’EOE. Es dubèrt a totes (ensenhaires, artistas, …). Tres tèmas retenguts : lo plurilingüisme dins la societat, bastir de projèctes, lo jòc coma esplech. Son dubèrts a totes, lo 21-23 d’abrial a Colonha (32).

6. AG del CREO de l’academia de Tolosa.

Se tenguèt la setmana passada. CR sul site. 4 novèls elegits al CA. Isopet e Lago (president e vice-presidenta) son designats representants del CREO a la FELCO : http://www.felco-creo.org/09-01-21-cr-ag-creo-tls-fr/

Remarca MJ Verny : avèm temptat de relaiar en Lengadòc l’accion pertinenta de cap a las comunas. Aquò a subretot capitat dins Aude, mercé l’ajuda preciosa de l’IEO Aude e d’Alan Roch que mercejam aquí.

Discussions

Una risca de seccions bilinguas amb l’anglés ?

Un escambi se ten sus las temptativas de l’administracion de dubrir de seccions bilinguas amb l’anglés

Sembla qu’a Tolosa, an pas lei ressorças umanas per ara desenvelopar l’anglés. I a anglés renforçat. A Moissac la 2da escola SB occitan prepausa tanben 1h30 d’anglés/setmana a partir del segnd cicle (per copar una eventuala concurréncia amb una SB anglés).

A Niça, i a de cursusses bilingues en còr de vila, reservats a las familhas que parlan anglés, portugués, rus. Mas començan au CP o al CE1.

Clamenç Masseillou (CREO Aquitània) : als primo-arribants, lor es desconselhat lo bilinguisme amb l’anglés que seriá una empacha per eles dins lor aprendissatge del francés.

Dens lo cas d’un bilinguisme occitan qu’es una co-construccion entre doas lengas, totas las lengas s’i retròban.

Remarca Bruno Duranton : a Sant Affrica se voliá montar una DNL amb espanhòl. Lo projecte dintrariá en concurrence dirècta amb la seccion occitan. Avèm ja levada la lèbre per alertar.

INSPE – formacion dels mèstres

L’AG soveta una comission « formacion dei mèstres » ». Perqué pas un recensament dau biais que de fan las formacions dins l’ensemble d’òc ? Maria Anna Chateaureynaud, del CREO Aquitània, es consenta per animar una comission de trabalh sul sicut.

Pour que vivent nos langues

L’idèa es de contunhar d’obrar dins aquel encastre federator, a l’entorn de la lei Molac, mas pas solament. S’agís de profitar de l’escasença per abrivar un debat en cò dels parlamentaris. E mai se la lei deviá pas passar, es l’escasença d’una mobilizacion fòrta pròche dels parlementaris de totas las opinions (en defòra del RN) coma o a totjorn fach la FELCO.

L’encastre de « Pour que vivent nos langues », coma aquel de la FLAREP, coma aquel de l’APLV, coma lo trabalh dins o amb los sindicats es un biais per sortir nòstras revindicacions del ghetto.

LAS ACCIONS DE 2021

– contunhar aquel trabalh en collectiu : que i aja de representants de la FELCO dins leis associacions : lo Congrès, flarep, PQVNL, APLV, mas dins lo respècte dans mandats  e amb l’exigéncia de compte-rendut.

– velhar al recampament de totes los CALR dins cada acadèmia :  dos per an Portar lo clam al tribunal administratiu se aquò se fai pas, segon lo modèl de Tolosa.

En seguida de l’AG es estat creat  sus lo siti internet un espaci per i metre  los otisses militants. LO primièr otis es mes en linha : http://www.felco-creo.org/18-01-21-cossi-obtener-dos-calr-per-an-un-document-del-creo-tolosa/.

– pensar a las eleccions departamentalas e regionalas : mandar un questionari als candidats epr lor demandar d’engatjaments en favor de l’ensenhament de l’occitan

ELECTION DEL CA :

Elegits a l’AG

  • Albert Fabienne – 1èr gra Montpelhièr – responsabla animacion comission 1èr gra
  • Baret Jennifer – 1èr gra Ais
  • Barthe Eric – 2nd gra Tolosa – responsabla animacion comission privat confessional
  • Cayrol Lionel – 2nd gra Tolosa
  • Chabaud Silvan – superior Montpelhièr
  • Chapdhuel Cecilha – 2nd gra Tolosa
  • Chateaureynaud Maria-Anna – INSPE Bordèu – responsabla animacion comission formacion dels mèstres
  • Duranton Bruno – 2nd gra Tolosa : clavaire (trésorier)
  • Hirondelle Tomàs – 2nd gra Bordèu
  • Lame Estèla – 2nd gra Montpelhièr
  • Lespoux Yan – superior Montpelhièr
  • Martel Felip – superior Montpelhièr
  • Menassol Cristòl – 1èr gra Tolosa
  • Mercadièr Gilbèrt – 2nd gra Tolosa
  • Poitavin Matieu – 2nd gra Ais
  • Revest Laurent – 2nd gra Niça
  • Saint-Louboue Marie-Lys – Bordèu – 1èr gra
  • Soliva Joseta – 1èr gra Montpelhièr

Representants academics

  • Laurent Sarah – 2nd gra Ais
  • Lamotte Maria Francesa – 1er gra Ais
  • Masseillou Clamenç – 1er gra Bordèu
  • Pemoulié Audrey – 1èr gra Bordèu
  • Bonnet Laura – 1èr gra Clarmont – clavaira adjunta
  • Barcelo Gerard – 2nd gra – Granòble
  • Pasturel Valeria – 2nd gra – Granòble
  • Bolano Beneset – 1èr gra Montpelhièr
  • Verny Maria Joana – superior Montpelhièr – cosecretària
  • Marçais Jeremia – 1èr gra Niça
  • Pasquetti OLivièr – 2nd gra Niça – president
  • Roques Patrici – 2nd gra Talvèra
  • Isopet Emmanuel – 2d gra Tolosa
  • Lago Virginia – 2nd gra Tolosa – cosecretària

La presentacion dei candidats e professions de fe es sus lo siti FELCO. La lista es adoptada a l’unanimitat.

ELECCION DEL BUREU

Presidéncia

Se presenta : Olivier Pasquetti.

Olivier merceja Yan per l’òbra qu’a fach del temps de sa presidéncia e mai MJ per son investiment. Es dins aquel esperit que se presenta coma president, dins l’idèa de faire respectar la consideracion de cadun e de luchar contra l’inegalitat de tractament entre acadèmias.

Olivier Pasquetti es elegit a l’unanimitat a la presidéncia. Degun se presenta pas a la vici-presidéncia.

Autres membres del burèu

  • M J Verny es totjorn candidata al secretariat, a condicion d’aver l’ajuda d’un.a co-secretariària.
  • Virginia Lago se presenta.

Las doas son elegidas a l’unanimitat.

Manu demanda qu’aguessiam una adreiça mail FELCO especifica. Aquò es una question « politica » de las importantas mas tanben una question tecnica que se i trabalharà dessus

  • Bruno es elegit clavaire a l’unanimitat ; Laura Bonnet serà clavaira adjunta.

La seguida de l’acamp es bailejada per lo novèl president

Comissions de trabalh

  • Comission INSPE – formacion dels mèstres : responsabla  : Maria Ana Chateaureynaud
  • Comission segond gra : pas cap de candidat
  • Comission primier gra : Fabiana Albèrt.
  • Comission ensenhament confessional : Eric Barthe

Foncionament del CA

Es demandat a cada membre de participar, dins la mesura de sas disponibilitats, a la presa de decision dins la FELCO. Per aquò, lo CA es consultat quand i a una decision de prene. S’espèra subretot los vejaires motivats, après consultacion, de cada representant academic

Per evitar l’encombrament de las messatjarias, cada membre del CA causirà sia

  • – de recebre totes los corrièls en lista dubèrta, amb totas las responsas
  • – de recebre las questions pausadas e l’ensemble de las responsas donadas abans decision finala, trencada per lo president

Representacion de la FELCO dins los collectius o autras associacions

(sota la respnsabilitat del burèu)

  • PQVNL : MJV + Manu + Olivier.
  • FLAREP : Olivier.
  • APLV : Patrici Roques
  • Lo Congrès : MJ VERNY demanda que se faga la clartat sus lo ròtle de la FELCO dins lo Congrès e sus los mandats d’aqueste. Dempuèi que sèm aderents del Congrès, pagam la cotizacion, avèm, autrescòps mandatat un delegat sus la basa de la foncion oficiala del Congrès : otís de regulacion e d’espandiment de la lenga. Mas avèm jamai agut cap de resson del mandat, ni de consultacion prealabla a las AG, ni de rendut compte d’aquestas.

Cecila Chapdhuelh, ja membre de la comission linguistica, vòl plan representar la FELCO al dintre del Congrès.

L’acamp es tancat a 06 o 03 de la tantossada

Compte-rendut redigit per MJ Verny a partir de las nòtas de Matieu Poitavin e de Benaset Bolano e de las contribucions de cada associacion academica.

Ce contenu a été publié dans Vida intèrna. Vous pouvez le mettre en favoris avec ce permalien.