Paraulas

Parlarem ai gabians escambarlant lei nivols Coma tu s’adraiant au tocant de la nuech. Joan-Pèire Belmon

LEI GABIANS Parlarem ai gabians escambarlant lei nivols Coma tu s’adraiant au tocant de la nuech A l’agrat de l’Espèr encocarem l’andana Escufunha de soleu ai parets de l’enòdi E lo paure Germain Nouveau en tèrra de Porriera Au ventre … Continuer la lecture

Publié dans Paraulas | Commentaires fermés sur Parlarem ai gabians escambarlant lei nivols Coma tu s’adraiant au tocant de la nuech. Joan-Pèire Belmon

Felix Castan : « m’agradariá pas de demorar mut e d’abarrejar pas ma votz tala coma es a la consciéncia cantaira dels pòbles arborats per lor drech de viure. »

Castan, Tèxt liminari de Poèmas de campèstre, d’amor e de guèrra, IEO, Messatges, 11, dedicat a I. Girard, 1951. [Version française à la suite.] SEGON lo convit del director de la colleccion MESSATGES, dins sa cronica del n° d’ÒC de … Continuer la lecture

Publié dans Paraulas | Commentaires fermés sur Felix Castan : « m’agradariá pas de demorar mut e d’abarrejar pas ma votz tala coma es a la consciéncia cantaira dels pòbles arborats per lor drech de viure. »

Sus una fòto de Willy Ronis, un poèma de Joan-Ives Roièr

Gòrda, 1949 Una frema se lava au clar matin d’estiu nusa dins lo soleu que lo vièlh còntravent li manda sus l’espatla, emai non tengue ben e se fendon ses pòsts tot de lòng de sei fieus. Un escortin au … Continuer la lecture

Publié dans Paraulas | Laisser un commentaire

« Dins lo chafaret de tota la tèrra ma parladissa se sènt d’aise. » Robèrt Lafont

Dins lo chafaret de tota la tèrra ma parladissa se sènt d’aise. Ma lenga, au bartàs di lengatges as ta plaça d’arronze ò d’ortiga. As pas de besonh de justificacion. Siás coma lis autras, li paurassas, li qu’an pas son … Continuer la lecture

Publié dans Non classé, Paraulas | Laisser un commentaire