21-02-24 – Manouchian et Mélinée au Panthéon Le texte de « l’Affiche rouge » en corse et en occitan

Le très beau texte d’Aragon « Strophes pour se souvenir », plus connu sous le nom de « L’affiche rouge », qui lui a été inspiré par la dernière lettre de Missak Manouchian à son épouse Mélinée, a été adapté en corse par Ghjacumu Fusina et en occitan par Joan-Pau Verdier.

  • Adaptation en langue corse du texte d’Aragon, « l’Affiche Rouge » par Jacques Fusina. Jacky Micaelli interprete ce chant enregistré dans les « Chants de la Liberte » avec Antoine Ciosi.

 

 

Les noms des « 23 » étaient:

  • Missak Manouchian (Arménien)
  • Joseph Boczov (Boczor József; Wolff Ferenc) (Hongrois juif)
  • Marcel Rayman (Polonais juif) 
  • Celestino Alfonso (Espagnol) 
  • Olga (Dolga) Bancic (Roumaine juive) 
  • Georges Cloarec (Français) 
  • Roger Rouxel (Français) 
  • Robert Witchitz (Français juif) 
  • Rino Della Negra (Italien) 
  • Spartaco Fontano (Italien)
  • Césare Luccarini (Italien)
  • Antoine Salvadori (Italien)
  • Amédéo Usséglio (Italien)
  • Thomas Elek (Elek Tamás) (Hongrois juif)
  • Emeric Glasz (Békés (Glass) Imre) (Hongrois juif)
  • Maurice Fingercwajg (Polonais juif)
  • Jonas Geduldig (Polonais juif)
  • Léon Goldberg (Polonais juif)
  • Szlama Grzywacz (Polonais juif)
  • Stanislas Kubacki (Polonais)
  • Willy Szapiro (Polonais juif)
  • Wolf Wajsbrot (Polonais juif)
  • Arpen Lavitian (Arménien)

Le texte d’Aragon transposé en corse par Ghjacumu Fusina

Quellu affissu zifratu

Sciacconu quell’affissu una mane d’inguernu
Nant’à li muri scalcinati di a cità
A l’albore tristezza è senza umanità
U carrughju paria a porta di l’infernu
Chì sparitu ne era ogni segnu pietà


Eranu una vintina d’omi ritrattati
A faccia mascherata à tratti d’al di là
Chì lasciavanu sola un’idea d’età
È u penseru stancu à l’ochji tribulati
Quale sò issi figlioli, dite per carità


Ma nimu si frastorna è nimu si ribella
Chì pesa tantu in core a guerra à sistemà
Chì costa troppu tandu un attu libertà
È si terne dinù la disgraziata stella
Chì quella infamità fermava da inventà


Eppuru issi zitelli casconu quella mane
È colma fù cusì la morte assurdità
Chì le cose n’ùn fussinu fatte à metà
È ch’ellu ùn si perdissi u gustu di u pane
Oghje quale sà più, oghje quale a sà


Tenimu à mente i fatti è tenimuli cari
Quelli morti di l’ombra è di a libertà
Quelli figlioli astuti eroi à parità
Di l’affissu zifratu à rossi calamari
Chì scrissenu la storia, quella chì venerà.

http://fasgianu.eklablog.com/

Le texte en occitan

[Louis Aragon/ Léo Ferré]
Traduction /adaptation en oc : Joan-Pau Verdier

Avètz pas damandat ni glòria ni legrema,
Nimài l’orguena que prega per los crevants.
Onze ans dejà, ò filh quò passa redde onze ans.
Vos aviatz fach valer nonmàs de vòstras armas.
La mòrt esblausís pas los uèlhs deus partisans.

Aviatz vòstres portrachs als murs de nòstras vilas
Barbas negras de nuèit, eschialats, esmanciants.
L’aficha que fasiá una taca de sang,
Perque los vòstres noms son malaisats de dire,
I fotiá la mal-paur al quite passejant.

Degun vos vesiá pas, Francés de preferencia.
Cadun èra sens uèlhs per vos lo jorn de temps.
Mas a l’ora del brechafuèc deus dets fugents
Avián escrit jos las fotòs : « Mòrts per la França. »
E los sornes matins n’en èran diferents.

Tot aviá la color tota parièra al giure,
A la fin de Belier per ‘queus darriers instants.
E quò’s endonc que l’un de vos ditz assuausant :
Bonur a tots, bonur a vos per subreviure,
Crèbi sens òdi en iò per lo pòble alemand.

Adíu la pena e lo plaser, adíu las ròsas.
Adíu lo lum, adíu la vita al vent bufant.
Te cal te maridar, mas sovent me pensant,
Tu que vas estar dins la beutat de las causas
Quand tot será ‘cabat mai tard en Erivan

Un solelh bèl d’ivèrn esràia la colina.
Que la natura es genta e qu’ai lo còr tustant !
La justicia vendrá en arcar trionfant,
Ma Melinée, ò mon amor, mon orfelina,
E te disi de viure e de far un enfant.

Eran vint e tres cap aus fusilhs a flurir,
Vint e tres que donavan lor còr un temps d’avant,
Vint e tres estrangiers nòstres fraires pertant,
Vint e tres amorós de viure a ne’n morir,
Vint e tres a cridar « La França ! » en s’aflacant

Ce contenu a été publié dans Actualitats acuèlh, Las autras lengas, Paraulas. Vous pouvez le mettre en favoris avec ce permalien.