23-08-20 – compte rendut de l’acamp del conselh d’administracion de la FELCO

11 d’agost dau 2020 dins un canton del Cantal… Chassanha

Presents

Cristòl Larrocan (CREO Tolosa), Clamenç Masseillou (CREO Aquitània), Maria-Joana Verny (CREO Lengadòc), Yan Lespoux (CREO Lengadòc), Manu Isopet (CREO Tolosa), Jerèmia Marçais (APLR), Valeria Pasturel (CREO Dauphiné-Vivarais = CREO Grenòble), Julian Konopnicki (CREO Lengadòc), Estela Lame (CREO Lengadòc), Olivier Pasquetti (APLR), Laura Bonnet (CREO Auvernha),

Convidat

Hugo Amblard (CREO Auvernha).

Desencusats – poders donats

Olivier Caponi (CREO Tolosa), Gauthier Coufin (CREO Tolosa, poder a Julian Konopniki), Felip Martel, Gilbert Mercadier, Patrice Roques (CREO La Talvera, poder a MJ Verny), Eric Barthe (CREO Tolosa), Maria-Francesa Lamotte (AELOC), Matiéu Poitavin (AELOC), Silvan Chabaud (CREO Lengadòc), Bruno Duranton (CREO Tolosa).

L’acamp se dobrís a 10 oras.

Torn de las acadèmias

Auvernha

2 pòstes ren que dins Cantal (1 premièr gra, 1 second gra (mèstre caminaire qu’interven dins lo Sud-Oest del Cantal, mas qu’arriba pas de cobrir totas las demandas) e una collèga qu’es pas emplegada per çò qu’es estada recrutada 10 ans fa). Un collèga de Léger-Nauta es en arrèst. De dificultats de faire foncionar l’associacion per mancança de mond. Una reflexion s’engatja sus lo biais d’endralhar una dinamica per l’ensenhament de l’òc dins lo public. L’idea es donada de préner lenga emb lo rectorat per cen que tòca a la situacion academica qu’es sinistrada e d’abrivar un desvolopament au nivèu academic e pas solament sus lo Cantal. L’idea d’un ensenhament renforçat – intermediari entre ensenhament bilingue, dificil de metre en plaça fauta d’escòlas pro grandas e en rason d’una demografia a la baissa amb barraduras d’escòlas) es tanben evocada per bastir quicòm e respòndre a la demanda.

Projècte de la FELCO de contactar lo rector, d’ajudar per una audiéncia amb la DASEN del Cantal, mas la FELCO farà res sens demanda del CREO Auvernha.

Aquitània

Un novèl rector e un novèl DASEN (dins lo 64) venon d’arribar e son pas favorables a l’ensenhament de las lengas regionalas. Aquest an, 2 candidats foguèron reçuts au CRPE bilingue maugrat 15 pòstes prepausats e 12 candidats. Lo problèma sembla èstre qu’en Aquitània, lo concors bilingue es mai dificile que dins las autras acadèmias. Òlt-e-Garona e Dordonha son los despartaments amb la mai granda tension al nivèl de las ressorsas umanas, los autres que son tròp justes per poder desvelopar. Lo second gra es en dificultat. De problèmas de concurréncia entre los cursusses bilingues francés-anglés (creacions de mai en mai nombrosas) e francés-òc. Exemple donat d’un collègi ont arriban d’escolans bilingues frances-òc e ont es prepausat solament lo bilinguisme francés-anglés. Un autre exemple es donat amb la soleta escòla bilinga de Bordèu francés-òc on e i averà l’an que ven un bilinguisme francés-anglés dens lo medish sector. A l’universitat existís una opcion e d’ensenhament en MIASH a Pau. Una dubertura d’una seccion bilingüa a Bèglas es prevista.

Una idea de projècte de partenariat amb Oc-Bi es evocada per faire de documents de valorizacion e d’argumentacion sus lo benfach dau bilinguisme francés-occitan. La FELCO pòt demandar a Òc-Bi aquel argumentari, lo metre en forma e lo difusir. L’idèa de s’apontelar sus l’argumentari de Dalgalian (veire son darrièr libre Présent et avenir des langues. Une question de civilisation e tanben http://www.cndp.fr/crdp-toulouse/IMG/pdf/entretien_dalgalian.pdf) es tanben evocada. Aquèu document es ja utilizat per l’acadèmia de Tolosa.

Granòble

L’IA IPR anglés-LR es partit en disponibilitat e es una IA IPR d’espanhòl que prenguèt la seguida mas refusèt la prepausicion de RV amb lo CREO, « per pas mesclar accion associativa e trabalh institucionau ». Un cargat de mission LR s’entrevava en 2019-20 dau franco-provençal e de l’occitan, en junh l’IA-IPR li a fach assaupre que s’entrevarà d’ara enlà directament de l’occitan.

Una convencion region / acadèmia s’acabèt en febrièr. Lètra Felco (18-5-2020) a l’IG dau MEN per demandar d’explicas sus un novèu nivèu interacademic de decision, evocat per l’Inspectritz (sens respònsa). Lo CALR s’es pas tengut dempuèi 2012. L’IEO Droma e lo CREO an demandat la tenguda dau CALR. Lo CALR deuriá èstre recampat en decembre de 2020 o en genièr de 2021. Un « plan d’actions de la région aura de développement de la langue et de la culture occitanes » 2019-2021» se deviá signar. Un corrier, aprestat per B. Giacomo (CFPO Auvèrnha, dins son ròtle de coordinator dei diferents signataris) es estat mandat lo 4 de mai 2020, rampelant l’espèra de sa signatura au President de Region. Lo CREO e la Felco an demandat a aquesta occasion a BG mai de preséncia de l’ensenhament public dins lo corrier e la Convencion, d’identificar distintament CREO Dauphiné-Vivarais e CREO Auvèrnha, e d’apondre la FELCO coma signatària.

Coma en Auvernha, la ressorsa umana existissenta es pas pron emplegada, fauta de definicion de pòstes supòrts (un pòste suprimit dins lo 1er gra a la retirada del titulari, un pòste suprimit dins lo 2nd gra quand lo titulari integrèt lo superior en 2006 : que capitam pas de faire dubrir tornar).

La FELCO va tornar demandar tre setembre la creacion d’un pòste de certificat en oc en lo segond gra e l’estabilizacion dels pòstes dins lo 1er. Entretemps la titulària del CAPES de l’acadèmia, ex-contractuala, en Afectacion a Titre Provisòri (ATP desempuei 2 ans) arriba pas de se faire durablament afectar fauta, çò ditz lo MEN ( !), de besonhs dins l’Acadèmia, e aquò malgrat intervencions multiplas de la FELCO e de las associacions localas per pas que siegue chasca annada somesa au moviment interacademic e mandada dins l’Acadèmia de Montpelhier.

Lengadòc

Après d’annadas de rectors ostils o indiferents, beneficiam dempuèi qualques meses d’un engatjament mai fòrt de la presidéncia de Region al prèp del Rectorat. Lo 5 de març dau 2020 i aguèt un vòt a la Region en favor de l’ensenhament public de l’occitan. La convencion adicionala a la convencion-Cadre signada amb l’Estat de 2017, esperada dempuèi aquela data, serà signada a la dintrada. I a aguda una insisténcia de la Region per qu’aquela convencion siá chifrada. L’atencion es portada sus lo rapòrt entre la convencion academica que serà signada e la convencion-Cadre signada amb l’Estat en 2017 que s’acabarà en 2021.

Los CALRs son preparats en concertacion entre lo CREO e los sindicats membres e ensajam, cada còp, de presentar una mocion comuna.

Al darrièr CALR, La rectritz s’engatgèt a convocar dos còps per an lo CALR. Los grops de travalhs seràn / deurián èsser recampats per preparar lo CALR.

Lo bilinguisme se manten amb la creacion d’un siti novèl en Losèra a Florac. Dins lo 1er gra, lo dinamisme ven dels projèctes pedagogics annadièrs a l’entorn de l’occitan. L’encargat de mission sembla mai considerat au Rectorat.

Per lo moment, avèm l’impression que la pression de la Region nos es favorabla

Niça

La dubertura d’un segond cursus bilingüe en primari a Niça es actada. Tanben, per coodonar lo primari, una demanda de dubertura d’un pòste de conselhièr pedagogic es facha. Una ajuda de la comuna que ditz que vòl dubrir de classas si fa sentir. Demanda a la FELCO de sosténer aquesti demandas. Li es pas res après lo licèu. Una situacion de mai en mai sinistrada dins lo segondari es constada a causa de la refòrma del licèu. Pèrda de 30% dels liceans entre 2018 e 2019 e entre 60% e 70% a la dintrada de 2020. Per la segonda annada, una envelòpa sagetada de 36 oras es a disposicion de l’ensenhament de l’òc en lo segont gra… mas pas segur que siague utilizada per causa d’una baissa de la demanda.

Tolosa

La convencion acadèmica serà firmada mas permetrà pas de ragantar tot cen qu’es estat perdut despi quaqui annadas. En lo primari, pas cap de duberturas de seccions bilingui s’es facha aquest an. Soleta una dubertura d’un cursus renforçat a aquesta dintrada que devendrà l’an d’aprèp un cursus bilingue es actat. Dins Tarn, li es plus qu’1 pòste de Conselhèr Pedagogic en plaça d’1,5. En lo segond gra, lu mejans especifics son estats restabilits. Mas la sieu mesa en pràctica es encara fosca. Li es pas de visibilitat d’aquelu 52 ETP promès. Una perta de 10 implantacions establiment es constatada. En terminala, li es una baissa de 50% de liceans en un an solament. Pura, la dubertura d’un EDS a Sant-Affrica es prevista cen que farà 3 EDS en l’Acadèmia emb Sant-Sernin e l’Isle de Baish. Lo Rector a cambiat, una audiença foguèt demandada au novèu e tanben au Premièr Ministre.

Pour que vivent nos langues

Lo President Lespoux informa l’acamp d’una perta de vitessa dau collectiu Pour que vivent nos langues. Cf. comptes renduts en linha. Au fial dels acamps telefonics, de mens en mens de participants son presents.

L’accion dau 10 d’òctobre per ragantar aquela dau 4 d’abriu passat (anulada per causa del confinament) es polemica e problematica. Sabem pas tròp ont anam.Tolosa e Montpelhièr faràn una accion comuna a Montpelhièr. Granòble prepausarà a la rintrada un sondatge amb leis IEO par avalorar l’oportunitat d’un recampament davant lo rectorat. Aquitània manca de mond investits. AELOC e Forum d’oc apèlan pas a manifestar. L’APLR ensajarà quicòm a Niça.

Lo CA de la Felco acta lo principi de contactar los elegits locals e en mai dels nacionals (e europencs) per los sensibilizar e faire créisser los sostens a l’appel dau collectiu. Un mandat es votat per aquò, en esperar lo fuòc verd del collectiu. Aquela accion supausarà l’implicacion de TOTES los collègas dins CADA parçan.

Estatuts

Dempuèi l’acamp general de genièr passat a Tolosa, una comission formada de Manu Isopet e Clamenç Masseillou es cargada de travalhar per fins d’arribar a de proposicions d’estatuts nòus. Aquela comission a donca prepausat 3 versions d’estatuts. La diferéncia ten mai que mai dins lo biais d’elegir lo CA e lo burèu.

  • En preambul, lo president demanda a cada membre present d’exprimir la sieu idea sus çò que la FELCO es e sobretot sus çò que deu èstre.

Qualques responsas :

  • « es la Federacion dels professors de lenga regionala, son de professionals » (Marçais),
  • « es l’ensenhament public » (Lame),
  • « collègas que rescòntran una situacion unenca e especifica rapòrt a l’ensenhament de la lenga » (Pasquetti),
  • « idea de tecnicitat, de malhum relacional, de coneissença dels dorsièrs e donc d’expertisa » (Verny),
  • « lei sòcis de la Felco pòdon tanben èstre de candidats a l’ensenhament, de professors a la retirada, de militants Ieo… que sostenon nòstreis accions de desvelopament dins lei CREOs » (Pasturel),
  • « precisar del public nos met al diapason de las federacions ont sèm, mai que mai de la FLAREP, Fédération pour les langues régionales dans l’enseignement public : http://www.flarep.com/ (Konopnicki).

Lo CA decida de votar a man levada l’integracion dau terme « public » dins los estatuts.

Aquò a per tòca de levar tota ambiguitat amb d’estatuts que prepausarián la possibilitat d’integrar dins lo CA d’ensenhaires de tota mena mas que rescòntran pas forçadament los problèmas d’un ensenhaire public rapòrt a una DGH, a la relacion amb un cap d’establiment, a una concurréncia mai granda entre los ensenhaments, a la mobilitat sus tres quatre o cinq establiments, a la manca de consideracion de la ierarquia…

I a tanben l’idèa d’identificar clarament l’identitat pròpra de la FELCO a regard d’autras associacions occitanistas partenàrias, ponctualament o d’un biais permanent (Calandreta, CFPOs, IEO, Felibrige…), un pauc dins lo biais de çò qu’es OCBI per los parents d’escolans.

Lo CA vòta a 0 voses còntra, 1 abstencion e 12 voses per, l’integracion dins los estatuts de la FELCO del terme « ensenhament public de l’occitan ».

L’exposicion dels articles menada per Clamenç Masseillou e Manu Isopet los mena a dire que l’idea es de clarificar aqueles estatuts per pas se pausar aquela question a cada AG.

Lo president Lespoux remembra que se pausèt a la darnièra AG lo problèma dels estatuts actuals.

L’idea es estada de partir dels estatuts existents e de s’ajudar d’estatuts d’autras federacions e tanben dels modèls « oficials » prepausats per las prefecturas. Se pausèt la question del foncionament general.

Las tres versions

de visualizar dins l’esquèma junt : 2008-26-esquèma proposicion 3 foncionaments FELCO

  • Version 1 : l’AG vòta lo CA e lo CA vòta lo burèu,
  • Version 2 : una collegiala, dins lo CA, pas de burèu,
  • Version 3 : l’AG vòta lo CA e tanben lo burèu.

Maria-Joana Verny prepausa d’identificar los 2-3 problemas que fan question e laissar de costat tot çò que pausa pas problèma. Lo president Lespoux ajusta que caldrà presentar en AG las tres versions. Aver quicòm de clar en premièr, es aver puèi quicòm de legitime.

Un dobte es exprimit (Pasturel) sus la capacitat de la Felco de foncionar segon la version 2 (sens burèu), e donc sus l’oportunitat de prepausar aquesta version au vòte de l’AG se lo CA la considèra coma invalidanta.

Lo CA a pogut estudiar lu article 1 a 8 inclus. Restan encara lu articles 9 a 17 que seran estudiats au CA venent, probable en òctobre de 2020.

La seança es levada a 19 oras.

Ce contenu a été publié dans Vida intèrna. Vous pouvez le mettre en favoris avec ce permalien.