01-02-22 – acamp CA CREO – compte rendut

Nb. l’acamp èra dubèrt al formator INSPE

Desencusats

Fabienne Albert, Devà Dauriac, Danís Galvier, Joëla Rossignol.

Presents

Arbousset, Bolano, Bringué, Fraisse, Konopnicki, Lame, Serva, Soliva, Torreilles, Verny

EXPAUSAT

M-J Verny expausa l’activitat recenta de las comissions de trabalh despartamentalas preparatòrias al CALR que i assistèt e d’autres acamps (amb la Region, amb l’OPLO, al rectorat). I sentèt de cambiaments mercé a la convencion Rectorat / Region, e la volontat exprimida de far evoluir l’ensenhament, en premier gra mai que mai, mas tanben en collègi. Avançadas de la part de l’administracion tant coma de la Region (mercé al ròtle de B. Assié) e mai, significativament, a l’OPLO.

Doas questions de discutir :

  • – sus un plan d’urgéncia 2nd gra,
  • – sus las borsas de preparacion al concors del segond gra ; los dos punts implicant una sinergia entre lo CREO e la Region e tanben una recerca de convergéncia amb las organizacions sindicalas.

Plan d’urgéncia segond gra

Es en licèu que la situacion es mai grèva amb d’atacas patidas dempuèi d’annadas (de 20 licèus a 8), una demesida dels efectius, e de menaças sus d’unas seccions. La situacion en licèu a de consequéncias dirèctas sul superior e sul pesquièr de l’INSPE. Los efectius de segur patisson de l’estatut de las opcions dins la reforma e mai de l’escasença sanitària. De seccions s’escrancan subran. Umanament es catastrofic sus las doas acadèmias que dependon de la Region de collègas solids son a la pena e son per abandonar. D’autres se replegan (o son replegats per lor administracion !) sus la valéncia.

Sus aquelas constatacions, partatjadas per Tolosa e Montpelhièr, un acamp foguèt fach dimars 1er de febrièr dels dos CREOs amb las instàncias regionala (Benjamin Assié, conselhièr regional en carga de l’occitan e del catalan, Cécile Barral, del cabinet de Carole Delga, e Vincent Rivière, cargat de mission) e un plan d’urgéncia decidit. S’agiriá d’una intervencion de la Region al prèp del primièr Ministre per :

– demandar per ongan un moratòri sus las barraduras d’ensenhament en licèu amb prioritat absoluda als establiments ligats a un cursus bilingue. Pas la pena de bastir de filièras s’es per las trencar a la cima.

– organizar una reconstruccion en tornant sus las barraduras de las annadas recentas.

– per aquò obténer, enfin, lo restabliment de las dotacions especificas per los rectorats qu’an d’ensenhaments especifics. Demanda de x oras per Tlsa (8 depts) e de la mitat per Mtp (4 depts). Per Montpelhièr, obténer 100 oras especificas nos metriá a l’auçada de la dotacion de 1995 (4 Equivalent temps plen (ETP) per l’ensenhament) que foguèt mantenguda fins a 2014 environ.

Avèm, Tolosa e Montpelhièr cotria, de fargar, per la fin de la setmana, un argumentari precís e chifrat per montar aquel dorsièr.

Borsas

Totjorn dins l’encastre de l’aplicacion de la convencion, cossí augmentar las ressorças umanas en matèria de formacion. S’agís d’obténer de borsas per las 2 annadas de preparacion del MEEF 2nd gra, coma n’i a per lo MEEF primièr gra. S’agís d’encoratjar los candidats a la formacion dins lo superior, a totes nivèls : M1, M2, CAPES, CAFEP, CRPE. Cossi obténer des borsas MEEF segond gra ? Amb las demandas coherentas de doas acadèmias occitanas, apiejadas sus de dorsièr argumentats e chifrats, semblariá possible.

DISCUTIDA

Licèus

  • Idèa es donada de permetre que l’EDS dubèrt a Clemenceau sia prepausat en visio-conferéncia. Una autra idèa seriá de demandar de borsas per los escolans que voldrián venir a Montpelhièr en internat per seguir l’EDS a Clemenceau.

Julian K. e Magali F. entamenan lo debat sus aquel sicut. Magali expausa l’ensenhament d’especialitat (creat a Carcassona Sabatier, Nimes Daudet e Mtp. Clemenceau, mas que fonciona pas qu’a Clemenceau).

  • Magali expausa tanben lo projècte d’una classa (PPPE) de prepa al CRPE per se dobrir a Clemenceau en ligason amb lo departament de sciéncias de l’Educacion de Paul-Valéry e la possibilitat de l’introduccion de l’occitan (3 oras hebdo) dins aquesta formacion. MJ Verny senhala lo besonh d’un bon nivèl de lenga per capitar lo concors especific que passa, generalament per la formacion en licéncia d’occitan. Nòta tanben que de faire passar la formacion professionala « sciéncias de l’Educacion » abans un abona mestria dels contenguts disciplinaris es pas forçadament una garantida d’aumentacion de la qualitat dels mèstres… Magali fai remarcar que, de tot biais, la formacion en licèu, en ligason amb lo departament de sciéncias de l’Educacion, risca de tocar d’escolans que, de tot biais, anarián pas a la fac. S’agiriá donc, entre fac e licèu, de doas formacions complementàrias e non concurrentas… De seguir…
  • Gèli A. e Maria-Joana V. evòcan tanben la « licéncia professionalizanta » bailejada per l’INSPE de Carcassona. Que l’occitan i siá present ne fa pas una formacion linguistica… D’unes liceans i son estats incitats al motiu qu’èra lo luòc mai adaptat que capitar lo concors bilingue mai aisidanement qu’en seguissent una licéncia d’occitan. Per lo moment, ditz Gèli, la primièra promocion es en tresena annada e avèm pas encara la visibilitat de l’eficacitat de la formacion.
  • Magali propausa que siá demandat a la Region – qu’es dins sas competéncias – una campanha d’informacion ciblada licèu per sosténer l’opcion. Lo coeff. es estat revalorizat a 4. L’occitan passa dins lo contraròtle contunhat. Dintra dins l’ensenhament tecnologic. Lo public conois pas aquelas disposicions novèlas. La causa es de segur retenguda, mas es del domèni d’accion de l’OPLO. MJ es en contact amb eles que son justament a metre en plaça un plan d’accion « licèus ».
  • Gèli insista sus la necessitat de redoberturas de la filièra complèta bilinga en licèus : prioritat d’afectacion d’un mièg ETP especific (o DGH).

Titularizacion

La question ven sus la necessitat de titularizar de collègas que son en plaça dempuèi longtemps e qu’an fach mai que la pròva de lor competéncia e devoament (mai d’un cas conegut dins totas las acadèmias). Son pas mai dins las condicions de passar los concorses e mai intèrns.

La FELCO a un acamp dijòus 3/02 amb l’IG Lengas Regionalas e la question li serà pausada.

Lo contact amb las collectivitats

Vida intèrna

Joseta S. fa lo punt sus

  •   adesions : 110. Es fòrça bon.
  •   las ajudas a projècte per las escòlas qu’an un efièch positiu sul recrutament e afortisson lo dinamisme e la visibilitat de l’ensenhament en 1er gra.

Gèli A. pren l’exemple del metòde utilizat en premièr gra (principi del retorn al sillabic, qué qué siá sembla de marchar) que foguèt tradusit e adaptat a l’oc per Florent Daubin (CPD Aude). Libre editat, existís. Los pròfs d’escòla lo crompan, mas i a pas possibilitat (financièra) de n’aver per cada escolan.

Responsas divèrsas : Demandar l’ajuda de la region que la crompa d’aisinas es de son ressòrt. Montar un dorsièr es necessari amb argumetari e estimacion chifrada. Lo CREO poiria ajudar ponctualament, e mai, benlèu l’OPLO. Cal tanben una validacion per d’inspectors (e mai l’IPR de Tolosa foguèsse pas convençut).

En fin de sesilha, Celina S. expausa la dificultat de constituir un vivièr a Clapiers a nivèl de las escòlas per alimentar l’occitan al collègi (Estela L.). Totjorn meteis problèma : desgatjar un pròf sus l’ensenhament de son opcion per intervencion en primari o utilizar lo temps peri-escolar. Mas tròban pas d’intervenent exterior mai que mai dins la continuitat d’un vertadièr talhièr de lenga.

Total Festum

Après la decision de virar cada annada dins un departament diferent (sèm lo CREO Lengadòc), Narbona foguèt causit per aquest an (las sessions precedentas s’èran passadas dins Erau puèi dins Gard).

Primièra causa : lo contacte amb la comuna. Lo cal establir seriosament senon avançam pas. Joseta a montat lo dorsier per la Region, mas cal bastir la jornada. La comuna es la clau. Urgent : se bolegar[1].

CALR – Contacts sindicats

Dins totes los acamps de trabalh, una bèla sinergia s’establís entre CREO e representants sindicals. L’acòrd es total sus la demanda de mejans especifics per evitar la concurréncia entre las oras d’occitan e los autres besonhs dels establiments

Per lo CALR una mocion comuna serà portada, coma de costuma.

Estèla rampèla l’enquista FSU sus l’ensenhament de la lenga, la continuitat dels cursusses e las condicions de trabalh. Lo nombre de responsas obtengudas (anonimas) serà un argument per los sindicats de la FSU (SNUIPP – SNES) per s’implicar mai dins la defensa de l’occitan e de los que l’ensenhan. Pas esitar de faire circular lo ligam a l’entorn de vos. Despolhament aquesta dimenjada.

Sesilha levada a 7 oras e mièja.

[1] NB : l’endeman de la reunion, contact telefonic foguèt pres per Benaset Bolano amb la comuna e la letra de demanda oficiala d’autorizacion d’ocupacion de l’espaci public e de mesa a disposicion de salas es partida. Lo preprograma es estat mes en linha : http://www.felco-creo.org/14-05-22-jornada-creo-total-festum-a-narbona-pre-programa/. Ara caldrà definir las responsabilitats dels uns e dels autres per la capitada de la jornada.

Ce contenu a été publié dans Vida intèrna CREO Lengadòc. Vous pouvez le mettre en favoris avec ce permalien.