31-08-21- Compte rendu du conseil d’administration de la FELCO (24-08-21 – en visio)

PartagerShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Presents

Fabiana Albèrt – Eric Barthe Laura Bonnet – Lionel Cayrol – Marie-Anne Chateaureynaud – Bruno Duranton – Tomàs Hirondelle – Virginia Lago – Estèla Lame – Sarah Laurent-Zurawczak – Felip Martel – Clément Masseillou – Olivièr Pasquetti – Audrey Pémoulié – Matieu Poitavin – Patrici Roques – Marie-Lys Saint-Louboué – Joseta Soliva – Maria-Joana Verny–

Sandre Arnaud, ancian membre del burèu, que nos aviá alertats sul rapòrt de l’IG èra convidat.

Desencusats

Joan-Gerard BARCELO – Silvan Chabaud – Gilabèrt Mercadier

***

L’acamp, precedit per una reunion del burèu a 9 oras e mièja, debuta a 10 oras 05 per un mot d’acuèlh del president amb la presentacion de l’òrdre del jorn.

Òrdre del jorn 

  1. Rapòrt de l’Inspeccion Generala sus las opcions al Bac e novel arrestat ministerial sus lo bac
  2. Punt sus los mandats Felco per PQVNL, Flarep, Congrès e APLV,
  3. Projècte de letra als rectors
  4. Question de las acadèmias sinistradas / Torn de las acadèmias
  5. Punt sus las diferentas commissions (primari, Collègi, liçèu, confessional e INSPE/formacion dels mèstres)
  6. L’actualitat militanta de la FELCO

I – Lo rapòrt de l’Ispeccion Generala sus las opcions al bachilièirat.

En linha a l’adreiça https://www.education.gouv.fr/evaluation-de-la-mise-en-oeuvre-des-enseignements-optionnels-au-sein-du-nouveau-lycee-general-et-324356. Avèm pas l’impression d’una coordinacion entre aqueste rapòrt e las modificacions portadas pel Ministèri sul Bac al mes de julhet : https://www.education.gouv.fr/ajustement-pour-le-baccalaureat-general-et-technologique-compter-de-la-session-2022-324134. La FELCO va demandar una audiéncia als IsGs autors d’aqueste rapòrt.

La FELCO a prepausada una analisi. La trobaretz sul site a la pagina « vida intèrna » : http://www.felco-creo.org/23-08-21-le-rapport-de-linspection-generale-sur-les-enseignements-optionnels-analyse-felco/. Serà « oficializada » après comentaris e correccions del CA, qu’an començat d’arribar dempuèi la tenguda del CA. Aquí n’avètz las grandas linhas

  • Lo coeficient de las opcions es augmentat mas se tornam pas trobar lo nivèl d’abans la refòrma. Es una melhoracion.

Lo coefficient serà de 2/102 per un licean que pren opcion occitan en terminala e de 4/104 per un licean que pren l’opcion en premièra e en terminala.

  • Verificar la question del doblament del coeficient pels escolans que seguirián la meteissa opcion de la segonda a la terminala. Se n’es parlat dins la premsa mas sèm pas segur que l’anóncia se siaga concretizada dins l’arrestat del mes de julhet. Sus l’arrestat, ren es dich en aquèu sens. Per còntra, en lo rapòrt dei IGs, li es la volontat de prepausar una mai granda reconoissença per un licean que prendria una opcion de la segonda a la terminala.
  • Avem pas totes la meteissa lectura. I aurà donc una relectura per s’assegurar que daissam res passar : l’ensemble del CA es estat convidat a portar pèira a nòstra analisa comuna.

II – Rendut compte dels mandats – trabalh ambe las autras instancias e associacions

A- FLAREP

La FLAREP a fargat un plan lengas regionalas en responsa al plan lengas vivas que parla pas brica de las lengas regionalas. La FELCO a prepausats de complements, la Flarep a respondut que las proposicions de la FELCO seràn integradas dins un document futur mai complet.

Olivièr es estat audicionat amb la FLAREP pels deputats Kerlogot e Euzet qu’an balhat un rapòrt lo 21 de julhet sus l’ensenhament immersiu. A la seguida d’aqueste rapòrt, los representants de l’ensenhament associatiu e dos de la FLAREP seràn recebuts pel Primièr Ministre. Per ara, i auriá sonque 2 representants de l’ensenhament public sul vintenat de convidats alara que 75% dels escolans de lengas regionalas son dins l’ensenhament public. La Felco a demandat au president de la Flarep d’entreprene las demarchas per aver una delegacion mai completa en nombre e en tèrmes de representacion de las lengas.

Veire sul site 4 articles sus nòstre trabalh a l’entorn de la comission Euzet-Kerlogot : http://www.felco-creo.org/category/l-occitan-e-la-vida-publica/deputats-e-senators/

Remarcas

MJVB es mai que circonspècta sul messatge que serà veiculat per la FLAREP estent lo caractèr estequit de la delegacion, ja compausada (psdt e secretari, en l’abséncia de la FELCO). A la seguida de la discutida, Olivièr prepausa que la FELCO demande una audiéncia soleta a Castex. La prepausicion es somesa al vòte e validada a l’unanimitat.

Eric pausa la question de la representacion de l’ensehament confessional. Li es respondut que los problèmas de l’ensenhament confessional (essencialament dins lo segond gra per l’occitan), son identics a los de l’ensenhament public : plaça de las opcions, pòstes e mejans. Felip Martel precisa que dins la FLAREP, la FELCO es quasiment la sola associacion d’ensenhaires, los autres son de parents. D’autra part, per lo basc o lo breton, ont l’ensenhament catolic es fòrt, aqueste es organizat d’un biais autonòm.

B- APLV

Patrici Roques, lo nòstre representant a l’APLV fa un punt. L’APLV foguèt recebuda al Ministèri per l’encargada dels ensenhaments. La question de las LVR es estada plan de segur abordada. Lo dialògue amb lo Ministèri, d’aquesta passa, es fòrça complicat, pas d’escota.

C- Lo Congrès

Question de la plaça de la FELCO al dintre del Congrès.

MJ pausa la question de la dobla foncion del congrès :

  • La Felco i a aderit sus la basa iniciala d’una federacion d’associacions que trabalhan sus la lenga, sus sos otisses de regulacion e d’espandiment.
  • entretemps, es estat decidit que lo Congrès poiriá venir una federacion d’associacions occitanistas amb una tòca de revindicacion militanta. Decision presa en AG, sens que lo burèu FELCO ne sia estat sasit.

Lo president fa just remarcar qu’a pas tròp d’elements de comunicar sus las relacions entre la FELCO e lo Congrès vist que per lo moment, a jamai reçut de sollicitacions de la part del Congrès. En tant qu’associacion afiliada, la Felco si ten a la disposicion del Congrès per participar a la presa de decisions d’aquela instança e sobretot per ajudar.

D- Pour que vivent nos langues

La FELCO participa a totes los acamps de (MJVB + Olivièr + Felip). G.Mercadier i participa tanben pel Congrès.

MJ fai remarcar la plan bona coordinacion entre la pluralitat dels actors que son al dintre. Lo fach d’aver de permanents (los estacats parlamentaris) es un atot de segur. MJ remarca çaquelà qu’es la FELCO amb OCBI que produsisson l’essencial dels tèxtes e de las analisis mentre que los elegits e la premsa limitan l’accion de PQVNL a l’associatiu. Cal, de temps en temps intervenir per dire que

  • L’immersiu, es tanben dins l’ensenhament public
  • I a besonh de formas divèrsas d’ensenhament de las lengas regionalas
  • la ierarquizacion (sens immersion, i auriá res de bon) es clivanta.

Se pausa la question de la « rentabilitat » de nòstre trabalh e de nòstra implicacion. Cossí faire per contunhar un trabalh comun necessari tot en defendent l’ensenhament public, aquí ont i a la mai granda marja de progression dels efectius ? Per valorizar l’ensenhament public perqué pas far una campanha de promocion OCBI / FELCO ? Es una demanda fòrta de MJ que regreta que los ensenhaires del public, tot en militar amb d’autres, ajan una mena de retenguda per faire la promocion de lor causida.

III – Projèctes de letra als rectors.

A la seguida de la lei Molac, Bruno e Olivièr avián trabalhat sus de brolhons de letras als rectors. La causa es demorada en stand by dusca ara. Los brolhons seràn mandats al CA per que cada seccion academica la mande o pas a son rector en fonccion de las problematicas localas. Libertat totala serà laissada ai seccions academicas sus l’utilizacion d’aquela letra.

IV – Question de las acadèmias o zònas sinistradas – Torn de las acadèmias

A- Acadèmias sinistradas

  • Per l’acadèmia de Grenòbla una demanda de CALR es estada facha : en espèra de responsa. L’eventualitat dau Tribunal administratiu es evocada mas Jan Barcelo s’es prepausat d’informar la Felco sus l’evolucion en aquela acadèmia denant tota presa de decisions.
  • En Auvèrnha, pas de CALR aqueste an. 2 collègas (una mèstra caminaira + un certificat sus 5 establiments). La FELCO va suggerir a l’IG encargat de las lengas regionalas que l’IPR de Montpelhièr siaga cargat de la gestion tanben de l’acadèmia de Clarmont. MJ farà un brolhon que sotmetrà als collègas d’Auvernha e a l’IPR concernit.
  • MJ senhala que cal melhor parlar de zònas sinistradas (despartaments e acadèmias) que non pas solament d’acadèmias sinistradas estent que per exemple dins l’acadèmia d’Ais, en defòra de Bocas de Ròses e Vauclusa se passa pas grand causa (es per exemple lo desèrt dins los 05 e 04). MJ fa remarcar tanben que las zònas sinistradas son en pèrda demografica. L’ensenhament de l’occitan se tròba en concurréncia amb la question de la salvagarda de las escòlas ruralas.
  • En Lemosin, pas qu’un sol collèga qu’assegura qualquas oras de lenga en complement (o en mai ?) de son servici d’istòria-geografia dins dos collègis.

Olivièr demanda cossí la FELCO pòt ajudar los collègas e demanda au CA de començar a imaginar cossí una estructura permanenta de la FELCO se poiriá concentrar sus las acadèmias sinistradas e pas solament quora un problema se manifesta. MJ prepausa que la FELCO mande una letra especifica als rectors de Granòbla, Lemòtges e Clarmont e tanben au ministèri. Prepausicion discutida puèi adoptada.

B – Bordèu

  • Dificultats amb la rectritz. Dins lo superior, una formacion pel CRPE es estada dubèrta suus site de Pau amb pauc de monde encara, ditz Maria-Anna. De grandas disparitats entre los despartaments (ensenhament plan mai desvolopat dins lo 64, bona dinamica dens las Lanas e en Dordonha). Plan bon trabalh d’OCBI qu’a permetut dubèrturas de seccions bilinguas. Dins lo segondari, baissa de las opcions al licèu coma d’en pertot, mas un esfòrç es fach per dubrir DNL al collègi per assegurar una bona contunuitat. Coma pertot se pausa enfin lo problèma central de la ressorga umana. Abilitar d’ensenhaires en pòste pòt èsser una solucion mercés al dispositiu ENSENHAR. Caldrà ajustar los complements portats per Tomàs sul Perigòrd.

C- Montpelhièr

Ambient amb lo Rectorat cambiat dempuèi la signatura de la convencion rectorat / Region. Un CALR en mai plen de bonas intencions, mas amb pas pro d’objectius de duberturas precisas. De grops de trabalh departamentals seguiguèron amb una eficacitat variabla : positiu dins Aude e Eraut (ont n’i aguèt 3 successius), caricatural dins GARD. Bona sinergia entre lo CREO e las organizacions sindicalas. Un CALR se deu téner a l’auton.

Lo dispositiu « Ensenhar » permet a 3 collègas de se formar a la lenga en estent descargats ; formacion pagada per l’OPLO, remplaçaments assegurats per lo Rectorat. Foguèt question un temps de confiar la formacion dels ensenhaires dels dispositiu ENSENHAR a d’oficinas privadas, çò qu’entraïnèt una protesta del CREO al moment del CALR : pas question de fisar la formacion dels mèstres al privat quand i a l’INSPE e la fac. Fin finala, serà la fac que se’n cargarà subretot que i a aguda una vertadièra demanda (un trentenat de demandas). A priori, cada annada 3 ensenhaires partiràn aital en formacion, un departament après l’autre. Dubèrtura dins lo primièr gra a Sant-Ipòlit e en segond gra de la DNL a Narbona, un projècte deu espelir sus Florac en Losera.

Dins lo segond gra, la pèrda importanta d’oras dempuèi d’annadas conjugada al turn over permanent explica la baissa de l’energia militanta. Coma per las autras acadèmias, la situacion es plan diferenta d’un despartament a l’autre (per exemple una formacion a a lenga e a la cultura occitanas es prepausada als regents d’Auda). Verificar per FABIENNE.

D- Tolosa

A Tolosa, lo CAEOC s’es passat al mes de junh. Doas dubèrturas de SB en primari sus Tolosa e Vic de Fezensac. Una dubèrtura en collègi en Garona-Nauta. Mas aquestas dubèrturas se fan a mejans constants, es de dire que per finançar la montada en carga del bilinguisme, los mejans per las opcions baissan. De situacions desparièras d’un despartament a l’autre (complicada dins lo 65 e lo 46). Far mèfi dels projèctes de classas EMILE en anglés que menaçan lo desvolopament e l’existéncia de sites bilingues occitans.

E- Ais-Marselha

Per Ais : lo CALR se debanèt a la prima passada. Una IPR dinamica qu’ensaja de far avançar las causas. Pas d’ensenhament bilingue mas d’ensenhament renforçat mai que mai dins lo 13.  Amb la refòrma del liçèu, d’opcions barran e lo moral dels collègas ne patís de segur. Amb las darrièras eleccions regionalas e la « presa del poder » del Couleitiu Prouvenço (que son president es dintrat a la Region) sus la question de las lenga e de la cultura occitana, los collègas se fan de pensaments. Una vidèo per presentar l’ensenhament de l’occitan en liçèu es a s’aprestar per èsser balhada als collègas.

F- Niça

A Niça, lo Coulleitiu Prouvenço ensaja de far d’entrisme. 36 oras flechadas per dos despartaments (06 e 83). Sosten de la vila de Niça amb una segonda dubèrtura de SB sus Niça (la tresena secccion es a Cuèrs dins Var).

G- La Talvèra

Patrici Roques alèrta sul dangièr de regionalizar l’ensenhament de l’occitan e de daissar de costat tota la diaspora e los que s’interessan a la lenga en defòra de l’espaci occitan. MJVB fa remarcar que la dubèrtura de l’ensenhament al CNED pòt èsser una solucion interessanta.

V – Punt sus las diferentas commissions.

A-    Fabiana fa un punt sus la commission 1èr gra,

amassada al mes d’abrial amb fòrça participants (pas luènh de 40 participants). Una amassada novèla es prevista corrent de setembre per far un punt sus la dintrada. Olivièr fa remarcar que lo primièr acamp foguèt l’escasença de metre en contact de collègas que se coneissián pas. De participants (Laura, Joseta) sotlinhan lo grand interès de la reunion

B-    Per la commission collègi

Virginia pren la paraula. 5 collègas an participat a la primièira amassada al mes de mai. La commission a trabalhat a l’entorn de qualquas problematicas : cossí mutualizar las ressorgas ? Cossí assegurar la promocion de l’ensenhament, en particular la ligason CM2 / Seisenas ? Creacion d’una bóstia a utisses (DGH, organizacion d’una sortida, d’un viatge), question de l’iniciacion generalizada en seisena.

C-    La comission licèu

En l’absença de Maria-Nadala Pieracci responsabla de la comission, es abordada per Matièu e Sarah. La question centrala es la evidentament del recrutament. De l’avís de totes los participants es de mai en ai complicat, lo public a cambiat, las espèras son pas pus las meteissas.

D-    Maria-Anna fa un punt sus l’INSPE e la formacion dels mèstres

La formacion es pas prepausada dins totas las acadèmias (sonque a Bordèu, Tolosa e Montpelhièr) e totes los collègas an pas respondut. Sus Ais, la formacion es finançada per l’AELOC. La comission a trabalhat sus la mesa en plaça d’una platafòrma de ressorgas pedagogicas. Contact pres amb lo CAP’OC. MJ senhala l’existéncia sul site de la FELCO de la pagina « Experiéncias pedagogicas » : http://www.felco-creo.org/category/pedagogia/experiencias-pedagogicas/. Olivièr demanda se una letra e estada mandada als collègas ? Maria-Anna respond que n’es pas segura ; l’afar es doncas de seguir.Una primièra letra foguèt mandada sens tròp de responsas, ne tornarem mandar ua.

E-     Commission privat confessional

En seguida d’un problèma tecnic durant l’acamp, Eric Barthe a pas poscut dire çò que voliá sus la commission privat confessional qu’a acceptat de bailejar. A la debuta de l’acamp dau CA, a poscut n’en parlar un pauc e informar qu’un acamp d’aquela comission s’era ja tengut.

VI – L’actualitat militanta de la FELCO

Lo president fai la lista de las accions de la FELCO dempuèi l’AG. Totas aquelas accions son en linha sul site

  • Letra als deputats per problèma en licèu,
  • Idem per la lei Molac
  • Idem per lo rapòrt Euzet/Kerlogot,
  • Audicion de la FELCO per la mission Euzet-Kerlogot
  • Comunicat e analisi dau rapòrt Euzet/Kerlogot,
  • Demanda d’audiéncia a Blanquer
  • Acamp dei comissions premier gra, segond gra collègi, segon gra licèu, privat confessional e INSPE/formacion dels mèstres,
  • Letra a las direccions sindicalas
  • Intervencion sus l’apelacion de la lenga dins lo rapòrt Euzet/Kerlogot, letra mandada a Macron, Castex, Blanquer, DGESCO, Euzet e Kerlogot,
  • Analisi critica dau rapòrt de l’inspeccion generala,
  • Participacion activa a PQVNL e a la FLAREP,
  • Accions decentralizadas lo 29/05/2021
  • Tablèu de las chifras de l’ensenhament de l’occitan dins lo public que Julian s’es intrigat de faire

Malgrat aquò, la FELCO a encara de mal a far ausir l’ensenhament public e se cal encara batre per èsser present dins las audiéncias (cf audiéncia amb Castex).

Per la visibilitat de l’ensenhament public, perqué pas metre un logò « L’OCCCITAN A L’ESCÒLA PUBLICA » sus son perfil Facebook per exemple ?

La reunion s’acaba a 12 oras 55

Ce contenu a été publié dans Vida intèrna. Vous pouvez le mettre en favoris avec ce permalien.