CR de l’AG extraordinària del CREO TLS

PartagerShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

 COMPTE-RENDUT

ASSEMBLADA GENERALA EXTRAORDINÀRIA DEL CREO TLS

DISSABTE 23 DE MARÇ DE 2019

 

Tolosa, Ostal d’Occitània, Sala Joan Claret.

Orari : 10h a 12h20

Presents : 24

 

Preambul del president del CREO TLS sus la situacion presenta :

 

– L’ataca contra l’occitan es pas limitada a l’acadèmia ; es concertada. Las autras acadèmias son tocadas (Niça, Ais-Marselha), las baissas de mejans son fòrtas dins lo segondari, e tanben per Calandreta. Es una volontat politica de tuar l’ensenhament de l’occitan accentuada pel rectorat. La rectritz mentiguèt al CREO TLS (e als regents mai recentament).

– La rectritz anóncia lo retorn dels mejans, mas constatam totjorn de mancas d’oras (per exemple en Bigòrra).

– Pas d’engatjament de la rectritz suls mejans especifics per l’an que ven.

– Lo refús de Blanquer, malgrat de nombrosas intervencions, de permetre l’egalitat entre las Lengas e Culturas de l’Antiquitat (LCA) e las Lengas Regionalas (LR).

– La possibilitat de cambiar la lei ? De deputats e senators son favorables mas cal esperar lo 8 d’abrial per veire lor engatjament per las LR.

– De causas positivas : lo sosten de nombroses elegits locals de totas tendéncias, las demandas de mai de descentralizacion, la proximitat de las eleccions europèas que permetràn mai de proximitat amb los candidats.

– Es lo moment d’ensajar de tocar E. Macron e de far avançar las accions parlamentàrias.

 

A prepaus dels mejans :

– dins lo Tarn 93 oras son balhadas per la dintrada 2019 contra 142 l’an passat.

– lo pretèxte de l’estalvi de mejans es fals estant que los collègas en jos-servici son totjorn pagats.

 

Gwenaèl Cany, del CREO TLS, participèt a la presentacion de la politica per l’occitan del CD81 coma representant del CREO 81. C. Delgà se diguèt contra la reforma del licèu. Patric Roux vei la rectritz coma una « bona escolana de Macron » qu’anóncia lo retorn de las oras sens far res. Per contra la concertacion entre las regions Occitània-Pirenèus-Mediterranèa (OPM), Corsega, Bretanha e Novèla Aquitània son en cors. P. Roux diguèt que la region OPM vòl pas far d’efièch d’anóncia sus las duberturas de seccions bilinguas de paur de mancas de professors o d’escolans… espèran la demanda.

La rectritz ditz que manca d’ensenhaires per dubrir.

I aurà pas de signatura de la convencion se mancan de professors e d’escolans.

 

Se nòta la manca de professors d’istòria en occitan. Ne caldriá far entrar dins l’acadèmia. Es O. Curnelle qu’o pòt far… Cristòl Menassòl, titular d’una licéncia d’istòria, se portèt candidat mas D. Agar li diguèt que i aviá de besonhs en primari. Cristòl senhala tanben que las fichas de passatge del primari en 6° dins lo departament de l’Òlt portavan pas la possibilitat de se marcar en opcion occitan.

 

Cal far passar las informacions als sindicats e als CA dins los establiments, participar a las manifestacions sindicalas. Tot lo mond es estat d’acòrdi perque la reforma Blanquer es pas bona per tots.

 

-Olivièr Capòni demanda que los ensenhaires senhalen las mancas d’oras per una letra a la rectritz, jol cobèrt del cap d’establiment e del DASEN, amb una copia al CREO per far un dorsièr e poder provar las mancas e comunicar sus la malonestetat de la rectritz e de O. Curnelle. Lo CREO farà una letra tipe pels collègas. Nicòla Becvòrt senhala (e d’autres confirman) lo malvoler de d’unes cap d’establiments, qu’espèran un signe oficial de la rectritz per demandar mai de mejans

Aquesta preposicion del president del CREO 81 es adoptada a l’unanimitat per l’AG

 

 

Cal demandar a las comunas e als autres elegits de votar de mocions, que tornan prene nòstras tres demandas : Egalitat LCA e LR, Mejans especifics per l’occitan pertot e ua lei per las LRs. La mocions son de mandar dirèctament al president E. Macron.

Aquesta preposicion del president del CREO TLS es adoptada a l’unanimitat per l’AG

 

Cal contactar las autras associacions e los actors (sindicats, CD, Òc-Bi, Calandreta…) per demandar una amassada urgenta del CAEOC. Lo CAEOC deu èsser amassat al mens dos còps l’an per organizar « lo desvolopament de l’ensenhament de l’occitan ». Far un brolhon de letra per los autres actors.

Aquesta preposicion es adoptada a l’unanimitat per l’AG

 

Las Calandretas son tanben atacadas : refús del convencionament de la classa de 4° del collègi Calandreta de Tolosa (que manda sos escolans al licèu Sant Sarnin). Las Calandretas vòlon preparar una accion e nos demandan nòstre sosten. Tanben d’ensenhaires de Calandreta de l’acadèmia de Tolosa demandan de poder aderir al CREO TLS

Aquesta preposicion del president del CREO TLS es adoptada a l’unanimitat per l’AG

 

Lo 8 d’abrial al Palais de Luxemborg a París, se reüniràn los representants còrses, bretons, alsàcians, occitans e bascos amb deputats e senators. D’aquesta passa, son los occitans que son a la manòbra, çò que càmbia dels autres còps. Lo matin se farà un bilanç de la reforma del BAC e de la lei sus « l’école de la confiance ». Aprèp-miègjorn se rescontrarà la premsa e los elegits amb lo depaus d’una letra a l’UNESCO e una conferéncia de premsa.

I aurà una audiéncia amb los senators (PS (LR, Modem?) dimècres que ven e de deputats del grope « libertat e territòri ». N. Rei Bèthvéder representarà lo CREO e la FELCO. Vendrà tanben Felip Martèl per la FELCO.

L’annada de las lengas autoctònas de l’UNESCO es benlèu una escasença per butar aquesta organizacion dins nòstre sens, contra l’Estat. Guilhèm Tomàs se carga del dorsièr per nos far entrar dins la plaça.

Aquestas iniciativas son adoptadas a l’unanimitat per l’AG

 

Cal una comunicacion sul « Grand Débat », degut a la crisi del Gjs, e las Lrs. La plaça qu’i prenguèron las lengas regionalas foguèt importanta. E. Isopet es cargat de la redaccion.

Aquesta iniciativa es adoptada a l’unanimitat per l’AG.

 

 

Vincenç Ribièra fa un compte-rendut de la manifestacion a Ais de Provença del 20.3,19 Una delegacion foguèt recebuda, mas sens obténer cap d’avançada a despart benlèu de la possibilitat d’aver de mejans especifics un jorn. Çaquelà aquesta manifestacion pòrta d’esperança. Sèm sols a lutar e per Provença aquela unitat per sa lenga d’òc es istorica.

 

Se pausa la question d’accion publica per mobilizar mai largament la populacion. Perqué pas un festenal, amb l’ajuda d’autras associacions. Tots son d’acòrds per d’accions mediaticas.

 

Joan Tomàs joslinha que cal pas quitar de vista las grandas reflexions que devèm menar : quin ensenhament volèm ? Cossí recrutar, sus quinas competéncias ? Cossí trobar de solucions als problèmas de formacion ? Una reflexion pregonda es indispensabla.

 

Los collègas de las seccions bilinguas del primari joslinhan que son inspectats per d’inspectors sens competéncia en occitan e sovent pas favorables a aquesta ensenhament, çò que pòt èsser una empacha a lor avançament.

 

Un ensenhament d’especialitat (EDS) occitan serà benlèu creat al licèu Sant Sarnin (Tolosa).

 

Se fa la remarca que l’OPLO es pas al punt del foncionament de l’Educacion Nacionala e que se faguèt enfarinat per Curnelle. Lo CREO va ajudar l’OPLO a aprestar son AG del 10 d’abrial.

 

 

CR fach pel secretari E. Isopet e anotat pel president N. Rei Bèthvéder.

 

Gardarem l’occitan ! Ua lei entà l’occcitan ! Pas d’Occitània sense l’occitan !

Ce contenu a été publié dans Actualitats CREO Tolosa. Vous pouvez le mettre en favoris avec ce permalien.