28-01-20 – Compte rendut de l’assemblada generala de la FELCO – Tolosa 18-01-20

  • Debuta de la sesilha : 13h30
  • Secretàrias de sesilha : Linda De Lorenzo et Magali Henri

Los resultats dels vòtes

Lo novèl CA de la FELCO, elegit per l’AG del 18 de genièr a Tolosa…

  •  Eric Barthe,
  • Olivier Caponi,
  • Silvan Chabaud,
  • Gautier Couffin,
  • Julien Konopnicki,
  • Estela Lame,
  • Christophe Larrocan,
  • Jeremy Marçais,
  • Gilbert Mercadier,
  • Mathieu Poitavin.

 … que i cal apondre los representants academics

  • Maria Francesa Lamòta (Ais),
  • Clamenç Masseillou (Bordèu),
  • Laura Bonnet (Clarmont),
  • Valeria Pasturel (Granòble),
  • Maria-Joana Verny (Montpelhièr),
  • Olivièr Pasquetti (Niça)
  • Patrici Roques (Talvèra),
  • Emmanuèl Isopet (Tolosa).

NB : una plaça es reservada per l’acadèmia de Lemòtge, quand lo CREO se reviscolarà.

Segon los estatuts en vigor, lo burèu sortent demorava membre del CA ; après las doas demissions de Sandre Arnaud e de Nicolau Rey-Bethveder, demoravan membres del CA los membres seguents

  • Bruno Duranton, clavaire
  • Yan Lespoux, psdt
  • Felip Martel, psdt d’onor
  • J. Verny, cosecretària.

Lo burèu novèl elegit per lo CA

  • Yan LESPOUX, psdt
  • Maria-Francesa LAMOTA, vici-psdta
  • Bruno DURANTON, clavaire
  • Estèla LAME, clavaira-adjunta.
  • Olivièr PASQUETTI, cosecretari
  • Maria-Joana VERNY, cosecretària

NB : sus decision del CA, Felip MARTEL demòra president d’onor de la FELCO e membre de son CA.

Compte-rendut de l’AG

Presentacion de l’òrdre del jorn per Yan Lespoux, president
I-    Los rapòrts de votar
II-    Situacion de las acadèmias
III-    Accions de la FELCO : bilanç e perspectivas
a- Reforma del licèu – pbs segond gra
b- Primièr gra : coëréncia e continuitat dels ensenhaments
c- Rapòrts amb lo ministèri
d- Accion « pour que vivent nos langues » : bilanç e seguida
e- Relacions amb los partenaris : FLAREP, Congrès, OPLO, APLV, sindicats, elegits.
f- Campanha municipalas : cossí impulsar un engatjament occitanista dels candidats
IV-    Eleccions
V-    Constitucion d’una comission de revision dels estatuts de la FELCO

I-    Los rapòrts de votar

a- Rapòrt financièr, presentat pel clavaire, Bruno Duranton

  • Veire en linha : http://www.felco-creo.org/11-01-20-raport-financier-felco-2019/
    Los comptes que vos son presentats aquí son estats arrestats a la data del 31 de decembre de 2019. L’exercici comptable 2020 comença doncas lo 1 er de genièr de 2020 e s’arrestarà qualques jorns abans l’AG venenta que serà fixada corrent decembre 2020 o debuta de 2021. L’exercici 2019 es estat marcat per de nombrosas operacions comptablas ligadas a las accions de la FELCO o en ligam amb d’autras associacions e partenaris (coma per la manifestacion del 30 de novembre a Paris). L’annada 2019 es doncas estada una annada plan activa e cargada. Per l’annada 2019, los comptes presentan un sòlde positiu de 644.96 EUROS. Avèm repres la bona costuma de metre de moneda de costat.
    ➔ La situacion financièra globala de la FELCO es excellenta : dispausam al 1er de genièr d’un fons de rotlament de 5080.29 euros.
    En 2019, las despensas se mòntan a 3439.84 EUROS contra 781.31 € l’an passat. Podèm dire que l’annada 2019 es estada excepcionala d’aqueste costat amb una augmentacion de mai de 400 % ! La FELCO s’es encargada de comolar los deficits ligats als desplaçaments per la manifestacion de Paris de las diferentas associacions academicas que n’an fach la demanda. O avèm pogut far mercés a la canhòta en linha OKPAL (mercés al trabalh d’Olivièr Caponi del CREO de Tolosa) mas tanben als chècs de dons individuals que nos son arribats. De la « canhòta FELCO » demòran encara 362.20 euros que pòdon ajudar los que n’an pas fach encara la demanda (sus presentacion de justificatius plan evidentament). Las autras despensas concernísson las cotisacions divèrsas (veire tablèu), es a dire : – Escotissons divèrses al prèp d’associacions amigas (FLAREP, Lo Congrés, APLV, los amics del jornalet) e assegurança obligatòria al prèp de la MAIF. De notar que la FELCO a pas pagat aqueste an son escotisson a l’associacion « Los amics del CIRDOC » mas s’engatja a o far en 2020. Pagarà tanben la de 2019. – Fraisses bancaris divèrses mas magrinèls (fraisses de virament per l’essencial) ; – Presa en carga d’una partida (en gròs mai de la mitat) dels repaisses dels militants a l’Estivada de Rodés ; – Presa en carga de d’unes fraisses de la manifestacion del 17/02 de Tolosa (pega-solets) ; – Desplaçaments divèrses (NRB e Felip Martel al Senat per exemple, MJV a Tolosa…). Totes aqueles desplaçaments son necessaris.
    Al nivèl de las recèptas : se mòntan aqueste an a 4084.80 EUROS contra respectivament 1574.20 en 2018, 1673.90 € en 2017, 1209 € en 2016 e 1568 € en 2015. Los escotissons (1242 €) son la sorga essenciala e gaireben soleta de las recèptas d’ont l’importància per cada CREO de pagar sa cotisacion en temps e en ora. En 2019 lo montant dels escotissons es en baissa leugièra de 4 %. Aquela augmentacion importanta de las recèptas (mai de 250 %) es ligada a la canhòta OKPAL d’un montant de 2433.80 e a de dons excepcionals de 280 euros. Aquela canhòta a servit a remborsar los fraisses engatjats pels collègas (de còps que i a personals e d’un montant plan important !) o associacions academicas per la manifestacion de Paris del 30 de novembre. La moneda que demòra (a l’ora d’ara 362.20 euros) servirà a finançar accions futuras e non pas lo fonccionament normal de la FELCO. De notar la bona costuma qu’an presa las diferentas associacions academicas de pagar los escotisson a la FELCO. Totes los CREOs jògan lo juòc levat lo de Lemòtges (que benlèu existís pas mai) que coneissèm plan çò que n’es de la situacion de l’ensenhament dins aqueste parçan mas se las causas començan de bolegar dempuèi un an, Aquò demanda un seguit regulièr del clavaire mas vesèm plan que tot lo monde se sentís concernit per las accions menadas per la FELCO e aquò es fòrça positiu e balha vam e legitimitat a çò que fasèm !
  • Question sul remborsament d’O. Pasquetti de 1850€. Lo clavaire precisa que correspon als fraisses de desplaçament avançats per l’aderent.
  • Vòte : adoptat a l’unanimitat.

b- Rapòrt moral, presentat pel president, Yan Lespoux :

NB. aquel rapòrt moral s’apieja sul rapòrt d’activitat, ont son enumeradas totas las accions de 2019, en linha a l’adreiça http://www.felco-creo.org/2677-2/. Lo trobaretz en linha a l’adreiça http://www.felco-creo.org/17-01-20-raport-moral-2019-ag-felco-18-01-20/. Ne vaquí las grandas linhas :

  • Refòrma dels licèus : Cronica d’un desastre anonciat
  • Nòstra mobilizacion
  • E los autres nivèls d’ensenhament ?
  • Vida intèrna de la FELCO
  • Intervencion de C. Menassol : « Remarca sul 1er gra : Oc-Bi es fòrça important, mas cal pas desbrembar lo ròtle del conselhièr pedagogic que balha enveja als escolans de ne far dins lo 2nd gra e crea ligam entre las escòlas.
  • Intervencion de N. Rei-Bèthvéder : A. Lagarde va obténer la medalha de la vila de Tolosa après l’amassada. Serà una escasença de devisar amb los elegits.

Vòte del rapòrt moral : adoptat a l’unanimitat.

II-    Situacion de las acadèmias

a) La Talvera (Yan Lespoux)

I a pas mai d’ensenhament dins aquestas tres Acadèmias (París, Créteil, Versailles) en defòra de l’Universitat, mas lo CREO es actiu en particular Patrici Roques que representa las lengas de França al CA de l’APLV (associacion de professors de lengas vivas https://aplv-languesmodernes.org) que tracta totas las lengas, regionalas o estrangièras a egalitat de dignitat.
Es important per l’occitan d’èsser present dins aquesta granda associacion. Per aquò Patrici Roques demanda als collègas de se marcar a l’APLV, çò que permet tanben d’èsser abonat a la revista Les Langues modernes. Ne cal èsser sòci dempuèi 2 ans per poder candidatar al CA e Roques voldriá poder passar la man e pas pèrdre lo benefici del trabalh fach.

b) Academia de Clarmont (Marie-Jeanne Verny, d’après escambis de corrièls)

Regreta la demission de Sandre Arnaud, que foguèt, coma los collègas de l’academia de Clarmont mas tanben d’autras acadèmias, botat en dificultat e que risca de faire pèrdre lo segond pòste de certificat reconquistat per la FELCO.
Cantal es lo sol departament ont i a un certificat e d’intervencions dins las escòlas. Una regenta (Laura Bonet) es qualificada per ensenhar en occitan mas es pas emplegada per aquò. S’es prepausada per representar lo CREO de Clarmont au CA de la Felco.
Notar lo cèrcle viciós : d’ont mes i a de collègas en pòste, d’ont mai es dificil de se faire ausir.

c) Academia de Lemòtge

Lo CREO es adormit après la partença a la retirada de Domenica Decomps. I a solament dos ensenhaires. L’OPLO s’es plan engatjat dins aquesta acadèmia.

d) Academia de Niça (Jeremia Marçais e Olivièr Pasquetti)

En primari, doï cursus bilingues esiston, un à Cuers (83), l’autre à Niça (06). Una convencion Vila de Niça- Educacion Nacionala ven d’estre firmada per la dubertura d’un segont cursus bilingue sus la vila de Niça. A la rintrada 2020, l’acadèmia cuenterà doncas tres cursus bilingues. Per autre, d’initiativas de sensibilizacion son menadi en Var e en li Aup Marìtimo. Un CPD dins Var mas pas a Niça, d’ont una manca de ligam si fa sentir en lo primari.
Los efectius dels collègis se mantenon e en licèu recuolan (-17%). La prevision es de -40 % l’an que ven. Lo CALR se tenguèt lo 6 de decembre. Lo rector (ancian administrator provisòri de l’Universitat Tolosa-Joan-Jaurés) mòstra un bon sosten en balhant 36h per desvolopar l’ensenhament (36h representan 20 % de çò actual) e aquestes mejans seràn mantenguts per l’an que ven. Mas la reforma dels licèus fa baissar la demanda.

e) Academia de Bordèu (Clamenç Masseillou e Audrey Pemoulié)

En primièr gra, nada dubèrtura augan, e manca cruelament d’ensenhaires.
L’academia patís d’un grand desequilibre : d’un costat Bearn, de l’autre pas grand causa. Ensages de desvolopar los CREOs departamental (33, 47, 40). Lo DASEN de Gironda refusa d’integrar lo CREO als comitats technics de l’occitan la demanda estò hèita a Oc-Bi, OPPLO).
I a de CPD dins las Lanas e Pirenèus-atlantics mas pas en 33. En 47 n’ei pas oficializat.
Lo segond gra es sinistrat. Dab un desvelopament drin mei gran en 33 et 24 que aulhors mes qui pateish de la refòrma.
Lo licèu de Lescar es estat sauvat augan per l’intervencion comuna de CREO, OCBI e OPPLO mes demora miaçat.
Pas d’EDS dins l’academia. I a un projècte de seguit bilingüe au licèu d’ Auloron.
Los regents an enveja d’ensajar l’immersion dins lo public (coma fan los Bascos). De seguir. Lo problèma de las ressorgas umanas es totjorn important.
Qu’avem dificultats a perpausar formacions adaptadas a la specificitat bilingua. Que son mautractadas dens lo 64, e quasi-absentas aulhors.
Question G. Mercadièr : en teoria, 20 licèus prepausan l’occitan sus l’acadèmia. Mas dins 4, i a pas d’escolan. Çaquelà, l’opcion es pas barrada. Donc, se l’an que ven d’escolans vòlon, s’i pòdon inscriure ?
Responsa C. Masseillou : Es complicat d’aver las informacions amb un IA-IPR qu’ajuda pas tanpauc.
Question G. Mercadièr : I a plan una baissa de 15% en licèu?
Responsa C. Masseillou: La baissa es subretot en Dordonha e Gironda. I a pas mes de licèu a Bordèu per exemple.

f) Academia d’Ais (Matieu Poitavin)

L’annada foguèt complicada mas positiva al nivèl militant. Es estat capitat lo recampament dels collègas de Provença, amb la linha duberta del Felibritge, del Forum d’òc, de l’aeloc, de l’unioun prouvençalo e dau prouvençau à l’escolo. Ajdudats per lo Snes e Lo Siaes e calandreta.
Los collègas an fisança dins la FELCO en causa del seguit professional dels dorsièrs.
Punt positiu tanben, i a una encargada de mission novèla que dona un bòn envam.
Las chifras parcialas (après una enquista de la FELCO pròche dei collègas) balhan -22 % de baissa d’efectius en licèu. La possibilitat d’escambiar LVB e LVC permetèt de desblocar de situacions, mas i a d’empachas administrativas e informaticas. I a tres licèus amb LVB.
Leis associacions citadas organizèron una manifestacion lo 20 de març 2019 « pas de Provença sensa provençau – pas de prouvènço sènso prouvençau » e foguèron recebuts per un representant del rector. Pas d’EDS. Lei questions au rector e au ministèri restan en espèra.
Al nivèl del primièr gra, un pòste de CPD foguèt suprimit en Boca de Ròse. Ne demòra dos dins aqueste departament e un mièg pòste en Vauclusa. De notar lo desequilibri d’un departament a l’autre e lo vuege dels 04-05.
Al CALR lo rector prepausèt de recampar los ensenhaires 3 còps l’an per aprestar un librilhon de promocion de l’ensenhament de l’occitan. La darrièra amassada se poguèt pas tenir en causa de las caumas.
En primari, son 6 SB e 23 escòlas « semi-bilingues » (l’occitan i es ensenhat 3h la setmana).
A l’universitat, succès de l’opcion culturala.
A l’INSPE los corses de lenga son pagats per las associacions ! Pas de concors especific.

g) Academia de Granòble (Valeria Pasturèl)

En Droma, dos professors dins lo segondari, mai gaire d’oras, en collègi (un professor de Letras classicas, Peiralata, e una certificada, Nions). Pas d’escolans en licèu aquest an.
La professora de Nions es en Afectacion a Titre Provisòri, somesa au moviment interacademic (afectacion iniciala dins l’Acadèmia de Montpelhier), tant qu’un supòrt administratiu de pòste sarà pas creat dins l’Acadèmia (lo darrier desapareiguèt en 2006).
En Ardècha, pas mai de sensibilisacions per 6 classas de 2das au Licèu privat Saint-Denis d’Annonai, lei subvencions regionalas s’arrestèron aquest an. Pas d’ensenhament en Ardècha, dins lo 2d tant coma dins lo 1er gras.
1er gra en Droma, un pòste de regenta barrtulaira estable (« referénta occitan e lengas » a l’IEN, Circonscripcion de Nions). L’autre pòste, Circonscripcion dau Montelaimar, fuguèt barrat oficialament en junh 2019. Una regenta en formacion de Master a l’Universitat de Montpelhier demanda tornar sa dubertura e presenta una abilitacion
Una convencion es de se signar entre la Region AURA e leis associacions (Calandreta, Congrès, IEO, CFPO, CREO etc.) mai lei CREO de Clarmont, de Granòble son pas estats pron correctament informats e consultats per lei coordinators per çò qu’es dei calendiers e previsionaus d’atribucions.
L’autra convencion entre la Region AURA e lo Rectorat per l’ensenhament dei lengas regionalas arriba a son tèrme en febrier 2020, pas de CALR dau temps d’aquesta convencion.
Una IA-IPR d’espanhòu per lei lengas regionalas desempuei septembre 2019. L’IA-IPR precedent, d’anglés – lengas regionalas, aviá ajudat d’obténer lei derogacions dei doas darrièras annadas a Nions. Un professor de francoprovençau es cargat de mission per lei lengas regionalas.
Lo CREO Granòble (« CREO Dauphiné – Vivarais ») tenguèt son AG lo 10 de genier 2020.
Question O.Caponi : L’IA-IPR es encargada tanben de l’espanhòl. Seriá pas possible de botar un IPR que fa foncion ?
Responsa MJ Verny : Es una demanda de longa de la FELCO, que cada acadèmia siá restacada a un IPR occitan mas
1-    es agut arribat que d’unes IPR d’autras disciplinas fagan lo trabalh amb interès e coma son d’IPR vertadièrs (pas de cargats de mission), arriba que sián mai escotats… alara qu’a Mtp, per exemple, la cargada de mission IPR es estada mesa d’annadas de temps fins a sa retirada « sur la touche ».
2-    quand un cargat de mission academic obten un perlongament de sa mission dins una acadèmia limitròfa ont i a gaire d’ensenhaires, obten rarament los mejans de foncionar corrèctament.

h) Academia de Montpelhièr (Maria-Joana Verny)

Dempuèi sa nominacion en 2018, la rectritz novèla recebèt pas jamai lo CREO. La sola avançada foguèt lo restabliment d’un pòste de CPD a son arribada. Malgrat la tenguda de dos CALR en 2019, res boleguèt pas mai : pas de dubèrtura de seccion bilingüa dempuèi 4 ans, de remarcar un nb important d’escolans tocats per lo proècte pedagogic academic.
I a aguda una baissa importanta del nb de collègas del segond gra en pòste (de 56 debuta dels ans 2000 a una gròssa trentena ara), d’aquí de condicions d’afectacion dificilas amb de condicions de trabalh que venon de mai en mai duras, qualques demissions e replec sus la valéncia… Una part important adels servicis es afectada a l’ensenhament de la valéncia al detriment de l’occitan, sens cap de compensacion en tèrmes de mejans suplementaris.
Un estat dels luòc precís es esta fach al moment del grop de trabalh que se tnguèr en febrièr de 2019, un moment seriós de concertracion entre administracion, representants dindicals e associatius : http://www.felco-creo.org/24-02-19-compte-rendu-creo-lengadoc-du-groupe-de-travail-occitan-rectorat-21-02-19/.
L’ensenhament d’especialitat es estat implantat dins un licèu, mentre que mai d’un siti a tancat.
L’administracion met pas cap de bona volontat per organizar lo seguit e la mesa en coëréncia dels ensenhaments entre lo primi7r e lo segond gra.
Al nivèl del primièr gra, se lo bilinguisme progressa pas gaire, pasmens, lo projècte pedagogic academic, animat per las 4 CPD, dins l’encastre de l’associacion pedagogica Zo, Petaçon ? ramosa cada annada de milierats d’escolans.
Lo CREO trabalha amb los elegits, de rapòrts privilegiats amb lo CD Erau en seguida del collòqui FLAREP de 2016, de rescontres amb mantun conselhièr regional e lo seguit, dins l’encastre FELCO, de las relacions amb los deputats. Bons rapòrts tanben amb la vila de Montpelhièr.

i) Academia de Tolosa (Emmanuèl Isopet)

I aguèt un cambiament de rector. Lo bilanç es aquel de la rectritz que partiguèt pel rectorat de Bordèu.
En primari, pas de dubèrtura de SB. Es una primièra dempuèi d’annadas. Totjorn pas de CPD dins totes los departaments.
Dins los collègis sèm la sola academia ont los efectius baissan. Es la consequéncia de la supression dels mejans especifics. Aquesta baissa es menora gràcia a la fòrta mobilizacion del CREO, de las associacions, dels parents e dels elegits. Las oras son gaireben totas tornadas.
En licèu, la supression dels mejans especifics menèt a la barradura de l’ensenhament d’occitan dins 10 establiments. Los efectius baissan de 22 % e la baissa serà catastrofica l’an que ven (-75 % en Tarn e Garona).
Lo rector novèl sembla a l’escota. Al CAEOC del 15 de genièr anoncièt lo restabliment dels mejans especifics (50 etp) e l’estudi de dubèrtura de sites bilingües sens s’engatjar sus una chifra. La convencion Estat-Region serà signada « dins las setmanas que venon ».

III-     Accions de la FELCO : bilanç e perspectivas

a-    Refòrma dels licèus per Yan Lespoux

Es una refòrma mortifèra e ac sabiam. Lo constat es lo meteis per la FLAREP.
Lo ministèri fa lo sord.
Totas las lengas, a l’excepcion d’anglés e espanhòl, son tocadas.
Se pausa tanben la question de las solucions prepausadas que son totjorn ponctualas, coma las oras tornadas a Tolosa. I a pas res de perenne donc insecuritat sus l’avenir.

  • Remarca Gautièr Coffin e Florant Mercadièr : I a tanben avut problèmas dins l’elaboracion dels subjèctes del bac, pas de corregits e dificultats per d’escolans rapòrt als dialèctes dels subjèctes.
  • Olivièr Caponi : Se pausa tanben la question dels mejans. Es pas aisit de pensar que tot repausa sus la volontat del cap d’establiment. Proposicion faita de demandar als elegits de rencontrar los DASEN , per demandar d’aver una obligacion pels establiments de botar de mejans pres sus lor marge d’autonomia.
    →Olivièr va aprestar un corrièr pels elegits dels Consèlhs Departamentals e lor prepausar de far aquelas demandas.
  • Muriel Batbie : Question del volume orari : las opcions son a 3 oras cada setmana. Es pesuc pels escolans qu’an de mai los EDS. Donc aquela subrecarga de trabalh les mèna a arrestar. Dins un establiment, se totas las opcions se botan d’acòrdi, pòdon demandar al cap d’establiment de tornar a 2 oras setmanièras.
  • F. Mercadièr : fosc administratiu rapòrt al passatge de la LVA, LVB o LVC. Pas digun sembla en capacitat de balhar un tèxte precis. Cal un escriut del rector a destinacion dels caps d’establiment per garantir la causida dels escolans. Lo tèxte-encastre del 19/07/2018 precisa qu’es « à la libre appréciation de l’élève » donc normalament, los caps se devon pas opausar a la causida de l’escolan. De mai, los caps d’establiment reçauprèron una letra de l’IA-IPR Agar per afortir aquò. Fin finala, remembra que la causida de l’òrdre de passatge de las lengas se fa entre la 2nda e la 1èra. Los escolans son pas dins l’obligacion de gardar l’anglés.
  • G. Cani : punt sul bilinguïsme al licèu : es pas qu’una ora setmanièra pels escolans mai l’istòria en 2nda. Donc los opcionals an mai d’oras ! De mai :
    – pas de programa
    – pas de valorizacion vertadièra perque lo rector respondèt que permetrà d’obténer un títol onorific sul diplòme e que los escolans auràn la possibilitat de compausar en oc.
    A partir de l’an que ven, comptarà dins l’avaloracion de contunh. Mas cal absoludament un programa !

→un grop de trabalh sul subjècte dels licèus es creat, çò que permetrà de mandar un resumit al ministèri : M. Batbie, F. Mercadièr, G. Coffin.

b-    Primièr gra : coeréncia e continuitat dels ensenhaments (M.J. Verny)

–    Cal assegurar la continuitat entre los cicles
–    Existís una inegalitat de tractament de l’espaci occitan rapòrt a la preséncia de seccions bilingüas.
–    Formacion : unicament 3 INSPE sus tot lo territòri occitan (Tarbas, Montauban, Carcassona) e situadas dins un triangle ressarat que permet pas de cobrir l’ensemble de l’espaci d’òc. Cal tanben pensar a la formacion de contunh que permet de formar d’autres personals.
–    Cal refortir las animacions pedagogicas e l’enquadrament.

→un grop de trabalh sus las problematicas especificas al 1er gra es creat : Jeremie Marçais, C.Menassòl, Fabienne Albert.

c-    Accion « Pour que vivent nos langues » : bilanç e seguida (Y.Lespoux)

Debuta setembre, la FELCO foguèt contactada pel deputat europèu F.Alfonsi per unificar las fòrças. Menèt a la manifestacion de Paris. Mas dempuèi, una mèna d’apropriacion pel deputat, qu’es pas totjorn clar dins lo contenut dels corrièrs mandats, jonh pas las signaturas dels elegits a la seguida dels corrièrs.  Eca…
Acamp previst lo diluns 20 de genièr. Y. Lespoux anoncia que la FELCO serà ferma dins la discutida e denonçarà lo procediment.
Proposicion faita d’una manifestacion decentralizada lo 4 d’abrial, davant totes los rectorats. Aquesta foguèt discutida lo matin en CA.
G.Coffin : quin es lo mot d’òrdre d’aquela manifestacion ?
Y.Lespoux : lo subjècte es la refòrma dels licèus e los meteisses que pel 30 de novembre.

d- Campanha municipalas : cossí impulsar un engatjament occitanista dels candidats ?

Lo CREO Lengadòc a prepausat un fuèlha d’engatjament a adreçar als candidats. Se pòt adaptar a las diferentas situacions.
(cf proposicion del CREO Lengadòc : http://www.felco-creo.org/02-12-19-pour-interpeler-les-candidats-aux-municipales-2020-document-creo-lengadoc/

IV-    Eleccions

D’après los estatuts novèls votats l’an passat, lo CA es compausat de :
–    1 representant mandatat per las 8 associacions academicas que foncionan
–    D’un burèu de 6 personas
–    9 sòcis elegits a partir de lor candidatura motivada.

N. Rei-Bèthvéder anóncia que demissiona de sa plaça de dreit al CA perque, per se poder presentar a la presidéncia, considèra que deu primièr èsser elegit per l’assemblada.
Los votants devon donc fin finala oscar 10 noms sul butletin e ajustar lo de N. Rei-Bèthvéder (çò qu’es estat fach sistematicament suls butletins).
Cada candidat se presenta a l’assemblada.
Problèma dins la distribucion dels butletins : mancam de bulletins, mai que mai perque qualquas personas an pas demandat las procuracions abans.

De mai, lo despolhament es estat  laboriós (long e complicat) : de melhorar per l’annada a venir.

Vòtes : sus 124 vòtes exprimits (presents o procuracions)

Son marcats los noms dels candidats, lo nombre de voses.   En roge los candidats elegits

  • Barthe    57   
  • Bernissan    19
  • Cames    24
  • Caponi    89
  • Chabaud    83 
  • Chateaureynaud    52
  • Couffin    98   
  • Dauriac    49
  • Ferre    26
  • Fiol    15
  • Galvier    34
  • Henri    39
  • Konopniki    76   
  • Lame    83   
  • Larrocan    67   
  • Laurent    9
  • Marçais    88   
  • Menassol    31
  • Mercadier G.    73   
  • Poitevin    96   
  • Soliva    43
  • Toreilles    36
  • Rey B.     43

Fin de la sesilha a 7 oras.

Ce contenu a été publié dans Vida intèrna. Vous pouvez le mettre en favoris avec ce permalien.