12-10-22 – Compte rendut AG CREO Lengadòc 8 d’octòbre de 2022

Presents

Fabienne Albert, Eric Astié, Catherine Bataller, Benoît Bolano, Béatrice Bringué, Robin Chouleur, Delphine Colras, Mélanie Laupies, Jaumelina Martin, Claudine Paul, Alexandre Pesson, Céline Serva, Claire Torreilles, Julien Konopnicki, Marie-Jeanne Verny.

Desencusats

Guy Bonnet, Chantal Canal, Elian Cellier, Silvan Chabaud, Deva Dauriac, Cyril Fallet, Véronique Fiol, Laura Galibert, Denis Galvier, Noémie Giner, Marc André Jullian, Régis Labedan, Michel Lafon, Estelle Lame, Yan Lespoux, Philippe Martel, Carine Maury, Clementina Mayzoue, Joëlle Rossignol, Josette Soliva

1 – Rapòrt moral. Rapòrt d’activitat. (cf. Annèxa 1)

Lo rapòrt d’activitat, publicat dins Ensenhad’Oc, p. 5, es donat en annèxa.

Lo positiu

La presidente se felicita del creis de las adesions e del rejoveniment del recrutement del CREO. Li es agradiu de trabalhar en federacion intergeneracionala.

La relacion amb lo rectorat contunha son melhorament : convencion, Lei Molac, CALR dins un bon ambient, grops de trabalhs nombroses (DASEN implicats). La situacion dins lo 1er gra es dins una bèla dinamica : dubertura de cursus bilingue, (s’es pas possible, creacion d’una dralha mai leugièra per renfortir l’iniciacion a l’occitan).

Una novèla convencion Rectorat / Region s’aprèsta e lo CREO es estat consultat sus un contengut que prendriá per modèl la convencion bretona, signada a la prima 2022, e signada per las universitats bretonas. Lo CREO a fach de remarcas sul tèxt prepausat e a demandat als servicis de la Region d’insistir per que las facs de Tolosa e Mtp signèsson tanben aquel « convencionament ». demanda facha a Melania, presenta en visio, de repercutar la causa de cap a sos collègas e de veire cossí insistir al dintre de la fac.

Las dificultats

Mas, totjorn problematica, la situacion dins lo segond gra : demesida d’ofèrta dempuèi la debuta del millenari : de 20 a 7 licèus et de 56 profs a un pauc mai d’un trentenat ⇒ un traucàs fòrça grèu dins la formacion. Consequéncias sensiblas sul recrutament per la fac e per la formacion de regents.

Al CREO, dificultats per saber exactament çò volgut pels ensenhaires del 2nd gra : avèm besonh d’una enquista per questionar los besonhs e saupre cossí lo CREO pòt ajudar l’ensenhament de l’occitan al collègi e al licèu. Seriá important qu’un.a collèga del segond gra acceptèsse de faire aqueste trabalh de coordinacion de las espèras.

Las accions menadas

Nombrosas accions menadas ongan. Lo CREO es estat present a Rodès, Salinèla, Narbona, a la jornada de las associacions a Montpelhièr (ont es estat demandat, un còp de mai, als elegits, la pausa de placas exterioras amb la mencion « escòla bilingua » per la vesibilitat de las escòlas concernidas).

Per cada punt, veire lo site del CREO ont totas las accions son repertoriadas e descrichas.

Lo collectiu « Pour que vivent nos langues »

Participacion activa de MJV al collectiu « Pour que vivent nos langues ». Demanda als candidats a las legislativas per saber lor posicionament rapòrt a las lengas regionalas (responsa 10 % dels candidats elegits deputats) çò qu’es una bona resulta per un sondatge.

Elements de discussion

Se parla de la preséncia de l’occitan dins la vida vidanta e de la necessitat de sollicitar los elegits (deputats e elegits de las collectivitats territorialas) per presentar e sosténer los projèctes e accions de las associacions localas.

Los elegits d’Aude vòlon signar la convencion. Cal intervenir dins Gard, Losèra e Erau.

Alexandre fa remarcar que podèm/ devèm porgir als elegits de material de com. (sens oblidar lo desplegant CREO) coma per ex. la « trossa de primièrs secors » editada per lo CIRDOC. Recensar las aisinas promocionalas existentas o de fargar.

Rapòrt moral votat a l’unanimitat.

 II – Rapòrt financièr. (cf. Annexe 2)

 Robin Chouleur legís lo rapòrt de la clavaira Joseta Soliva.  Aquest an + 1 683 euròs rapòrt a l’an passat.

L’adesion amb Hello Asso es practica e eficaça mas demanda una pichòta contribucion (facultativa) a Hello Asso, çò qu’es normal en rapòrt del servici rendut. L’avantatge es que lo mond fan mai de dons al CREO.

Besonh de s’organizar amb un « devis de mens de 2 000 euròs » per Total Festum 2023 a Maruejòls per se pas trobar aprèp en dificultat coma o sèm estats un moment per Total Festum 2022.

Grandmercé a la clavaira, Joseta Soliva, per son trabalh.

Rapòrt financièr votat a l’unanimitat e quitus donat a la clavaira.

Budgècte previsional

Per las escòlas que demandan d’ajudas financièras al CREO, es evident que lo projècte deu èsser fòrtament en rapòrt amb la cultura e la lenga occitanas.

Las escòlas qu’an pas agut d’ajudas seràn prioritàrias per 2022-2023. E mai es votat que la soma de 2000 prevista dins lo previsional siá montada a 3000 euros. De modificar dins lo previsional.

Las demandas devon èsser fachas abans 31 decembre 2022 al CREO en dintrant las informacions dins lo formulari. Lo CREO, se pòt pas finançar totes los projèctes, causirà en foncion de la pertinéncia.

Budjècte previsional votat.

III – Discutida

* Lo bulletin. Ensenhad’Oc.

L’excellenta qualitat del bulletin d’ongan es saludada, mercé a totes los qu’an participat a la redaccion.

Questions sul mandadis. Papièr o numeric ?

Contra : lo vicepresident tròba la solucion actuala, mixta, despassada. Los fraisses postals son nauts e lo trabalh annadièr de verificacion de las etiquetas pesuc (grand mercé a Monica Palomarès e a las CPD tant coma a MJV e a totes los qu’an ajudat).

Per : la presidenta joslinha que lo mond an pas jamai respondut d’un biais significatiu a la demanda facha mantun còp de causida papièr o numeric dins lo bulletin. Explica que lo mandadís papièr permet de jónher bulletin d’adesion CREO e poder per l’AG. Li sembla que lo bulletin papièr dona una visibilitat mai granda al trabalh de l’associacion e donc una reconoissença. La riquesa del darrièr numero li sembla una de las causas del creis d’adesions.

Es per contunhar de mandar lo bulletin a de mond que son pas mai aderents, perqué permet de recuperar lor adesion.

Proposicion de votar per la distribucion (papièr o numeric) en junh.

Alexandre fa remarcar que los estudiants an pas la possibilitat de beneficiar del prètz estudiant + Senhal o Diari.

La presidenta respond que demandarà al Diari de mandar d’exemplaris d’invenduts per far passar als estudiants de la FAC e de l’INSPE, Alexandre se carga de ne far la promocion.

* Subvencion a ZO Petaçon.

 

Per l’an que ven, Fabiena expausa son inquietud relativament a la subvencion acordada per la Region a ZO Petaçon (cf. Annexe 3 : un document fargat a destinacion del conselh departamental Erau per plan explicar la diferéncia entre CREO e Zo Petaçon). Los recampaments despartamentals primier gra e las activitats pedagogicas associadas ne serián menaçats. Es l’escasença de rapelar los trenta ans d’existéncia de ZO Petaçon en Lengadòc e son sosten indefectible e indispensable als projèctes pedagogics que, dins los dos gras, ne fasèm la fondamenta de nòstra demarcha didactica (plan abans que las instàncias superioras se mainen de l’existéncia e de l’interès d’una tala pedagogia !!)

Cal explicar als elegits l’especificitat de l’associacion (assoc. relais) e son accion, dins l’encastre de la collaboracion Region / Rectorat tala coma es definida dins los tèxtes. Lo CREO, associacion professionala, a pas la meteissa foncion, se situa pas sul meteis plan d’intervencion.

* Total Festum a Marvejols.  (cf . Annèxa 4)

Lo tèma es lo del conte. La data es per fixar, al mes de mai, coma de costuma. Grandmercé a Joëla e Cristòl d’aver mandat un descriptiu ja fòrça precís e coerent del programa de la jornada, tant per la part d’escambis pedagogics coma per la part d’espectacles.

* Formacion OPLO « Ensenhar » cap als professors.

Celina infòma qu’un trentenat de demandas de formacion (700 oras) amb destacament d’un an foguèron recensadas a l’OPLO. Respondent a una question de Robin, MJV rapèla l’interès d’aquela formacion pesuga, e son pensament – qu’es nòstre tanben – que siá assegurada amb totas las garentidas pedagogicas e administrativas de seriós, a la mesura de las espèras del public concernit : professors certificats o agregats o professors de las escòlas que lor cal ofrir quicòm mai qu’una animacion linguistica o culturala, mas una vertadièra formacion.

Lo CREO exprimís son acòrd entièr sus la question e la necessitat, en Lengadòc, de fisar a l’universitat la partida scientifica d’aquela formacion. Demanda que la question siá mencionada dins la convencion sul principi de la prioritat a l’eficacitat vertadièra (amb evaluacion de las sesilhas precedentas, cf. Ensenhad’oc, p. 13). Los pròfs formats (ben) faràn besonh a l’espandiment de l’ensenhament que siá dins lo primièr gra o dins lo segond gra que, coma o avèm vist, es a s’abausonar.

* DCL.

Important de faire saber a totes que l’inscripcion de 100 euros es presa en carga per l’OPLO a l’auçada de 80 euros. Lo DCL figura dins los CV. Es pas de negligir. Ni mai per los artistas que pòdon justificar aital d’un nivèl de lenga qu’avèm besonh de lo conoisser per nòstras causidas d’espectacles e de collaboracion.

* FLAREP.

La presidenta rapèla que lo 36en collòqui de la FLAREP se tendrà en Bretanha del 22 al 24 d’octòbre 2022, e qu’es un luòc important d’amistat, de reflexion e d’escambis amb de mond de totas las lengas regionalas.

* Questions divèrsas

Dorsièr de candidatura a Mtp « capitala de la cultura ».

Lo CREO es estat sollicitat per Calandreta per se jónher a un projècte ja plan avançat. Responsa es estada facha que caliá, per respondre a la demanda de la Comuna de redaccion d’un projècte collectiu sur l’occitan dins la cultura, un mèstre d’òbra reconegut per totes.  Lo CIRDOC nos sembla l’instància federativa.

Corses per adultes.

Cossí respondre a la demandas recurentas a la fièra de las assos : ont prene de corses d’occitan per adultes a Mtp ? Es una demanda de se n’entrevar. Recampar los parents que vòlon aprene la lenga e los que vòlon parlar en occitan amb de mond adultes. Trobar d’intervenents, trobar de luòcs : una salla de classa ? Un luòc privat ? Associatiu ? Céline Serva, Benezet Bolano e Robin Chouleur s’entrevan de i soscar.

Pòste de CPD dins Gard :

  • Jaumelina partís a la retirada. Lo CREO deu intervenir per exprimir lo besonh d’un especialista en lenga occitana.

IV– Eleccion CA e burèu

CA 

Responsas a la demandas fachas per mel : Denis Galvier, Deva Dauriac, Carina Maury, Isabèla Nuel accèptan de demorar al CA. Clementina Mayzoué soveta pas èsser ni al CA ni al burèu. Yan Lespoux accepta de dintrar al CA per representar la fac. Levat Eric Astié, Melania Laupies e Claudina Paul, los presents accèptan de demorar al CA.

CA votat.

  • ALBERT Fabienne, Conseillère pédagogique Aude
  • BATALLER Catherine, Professeur collège Clt-l’Hérault
  • BOLANO Benoît, Pr. école bilingue Montpellier
  • BRINGUE Béatrice, Pr. collège Montpellier
  • CHOULEUR Robin, P.E.S Carcassonne
  • COLRAS Delphine, Pr. école bilingue Montpellier
  • DAURIAC Déva, Pr. école bilingue Clt l’Hérault
  • GALVIER Denis, Pr. école Sommières
  • KONOPNICKI Julien, Pr. certifié
  • LAME Estelle, Pr. Collège Clapiers
  • LESPOUX Yan, mcf. Paul-Valéry
  • MARTEL Philippe, Pr. d’université émérite
  • MARTIN Jacqueline, Conseillère pédagogique Gard
  • MAURY Carine, Pr. collège Montpellier
  • NUEL Isabelle, Pr. école bilingue Mireval
  • PESSON Alexandre, INSPE
  • SERVA Céline, Conseillère pédagogique Hérault
  • SOLIVA Josette, pr. des écoles Montpellier
  • ROSSIGNOL Joëlle, Conseillère pédagogique Lozère
  • TORREILLES Claire, pr. retraitée. Montpellier
  • VERNY Marie Jeanne, Pr. d’université émérite

Burèu 

  • Presidenta : Marie-Jeanne Verny.
  • Vicepresident : Benoît Bolano.
  • Clavaires : Joseta Soliva, co-clavaire : Robin Chouleur.
  • Secretariat : Clara Torreilles, Delphine Colras.
  • Comunicacion : Julien Konopnicki.

Burèu votat.

Sesilha levada a 12 h 30.

Annèxas

 

 

Ce contenu a été publié dans Vida intèrna CREO Lengadòc. Vous pouvez le mettre en favoris avec ce permalien.