Compte rendut redigit per Maria-Joana Verny, après las nòtas de Delfina Colras, revist per Beatritz Bringué e Clara Torreilles.

Consulter la version française sur ce lien : 2510-22- Compte rendu AG CREO 4-10-25 – Version française

Presents : Catarina Bataller, Benoit Bolano, Beatrice Bringué, Delphine Colras, Sarah Combés, Michel Lafon, Marion Lavergne, Mélanie Roussel, Céline Serva, Joseta Soliva, Clara Torreilles, Marie-Jeanne Verny.
Desencusats : Calvet Carolina (Poder MJV), Chabaud Silvan, Curti Isabelle, Dauriac Deva, Dieudonné Aurelia, Fraisse Magali (poder a Marion Lavergne), Jullian Marc Andrieu (poder a un membre del burèu), Labedan Regis (poder a un membre del burèu), Martin Jaumelina (poder a Joseta Soliva).

Rapòrt moral e discussion

Lo rapòrt moral detalhat es estat publicat dins l’Ensenhad’òc de dintrada : https://www.felco-creo.org/ensenhadoc-version-francaise-est-en-ligne/.

Reprenèm aquí qualques elements importants qu’an suscitats los escambis.

Vida intèrna

Saludam l’aumentacion constanta de las adesions al CREO qu’an doblat en 5 ans e que son passadas a mai de 140.

Una còla fòrça activa permet al burèu de foncionar, pasmens la presidenta fai remarcar, un còp de mai, son besonh de veire montar la relèva al nivèl del seguit « politic » : relacions amb l’administracion, los elegits, las organizacions sindicalas…

La presidenta, un còp de mai, interpèla los collègas presents sus la participacion que pòdon prepausar al foncionament de l’associacion. Es necessari de faire « montar » de quadres novèls per assegurar una seguida a l’accion menada e renovelar la direccion. Demanda es facha a cadun e caduna de prepausar de causas que se sentís en capacitat de faire. Es subretot la gestion del « politic » (contact amb los elegits, amb l’administracion, amb las organizacions sindicalas, amb las autras associacions occitanistas, presa de paraula als grops de trabalh departamentals, al Conselh academic…) que demanda una formacion progressiva.

Lo trabalh fach per Ensenhadòc es saludat per totes. Pasmens es soslevada la dificultat de trabalhar pendent l’estiu amb d’articles qu’arriban tardièr. Trabalh pesuc, pasmens, coordonat per Benoit Bolano, organizat per MJ Verny, puèi mes en pagina amb l’ajuda preciosa de Lucie Tressoldi. De bravas oradas entre julhet e agost, e mai se lo trio ganha en eficacitat cada annada. Per 2026, los articles seràn demandats per lo 15 de junh e serà donat un « modèl » de respectar per ganhar de temps e de coëréncia :

De presentar per lo 15 de junh las contribucions en 2 colònas de format modificable (word o ODT), occitan e francés, dimension aproximatica A4, emplaçament de las fòtos senhalat amb lor legenda, fòtos mandadas a despart.
De pas donar cap d’ajuda als projèctes de tant que l’article de presentacion serà pas arribat.

Rapòrts amb l’administracion e las collectivitats territorialas

Los rapòrts amb los rectorats e direccions academicas departamentalas e son melhorats dempuèi la lei « Molac » e los engatjaments de la Region e de l’OPLO : dos acamps annadièrs per departamentque que preparan amb granda precision los dos conselhs academics. Per èsser eficaç, lo CREO a besonh de remontadas de la basa. Proposicion es facha de la bastison d’un questionari a destinacion dels collègas

1^er gra : demanda facha a Benoit
2^nd gra : demanda facha a Beatritz e Catarina

Notam que los departaments son pas totes egalament implicats al nivèl de la participacion als acamps coma de las ajudas financièras (sol deprtament que nos subvenciona : Erau, subvencion pas encara tombada aquest an).

Al nivèl de la Region, coma de l’OPLO, i a un contraste entre

l’implicacion « politica » : preséncia als acamps oficials de l’elegit – Benjamin Assié – coma dels cargats de mission
e la baissa de las ajudas a l’associacion relai Zo, Petaçon !, als PEC CO, als estudiants en formacion (suspension de la borsa Ensenhar estudiants).

Ressorsas umanas e formacion dels mèstres

La situacion dramatica del departament d’occitan de l’Universitat pesa e pesarà encara mai – en quantitat e en qualitat – sul pesquièr dels mèstres… Res pòt pas remplaçar lo volum de formacion d’una licéncia d’occitan.

Segond gra

De collègas fan remarcar la dificultat d’installar a la dintrada d’opcions previstas en fin d’annada sens que la mesa en plaça se sia facha corrèctament e pro lèu al mes de junh (informacion a las familhas, prevision dins l’emplec del temps…). Exemple es donat del Collègi Clarmont d’Erau : per l’administracion, i aviá tròp d’escolans de marcats (+ de 40). Las familhas foguèron descoratjadas e ne demòra pas que 32… A Narbona, parièr, l’anóncia tardièra empachèt l’inscripcion dels escolans. La question es pausada tanben del cumul d’opcions, refusat dins tal o tal establiment. Quin recors per los collègas ? Quina ajuda pòt portar l’article 7 de la lei Molac ? Dins lo mema sens es pausada la question de la continuitat pedagogica de las escòlas bilinguas, amb l’exemples de Montpelhièr Clemenceau : coma es pas exactament un cursus bilingue, de derogacions son refusadas. La question es aguda estada pausada en grop de trabalh Gard, per aculhir en collègi a Nimes d’enfants de Calandreta fòra sector.

Primièr gra

La question se pausa a cada reunion de la flaquesa de las ressorsas umanas : i a de volontat de dubertura mas i a pas pro de collègas disponibles amb una securitat linguistica que lor permeta de continuar sus lo long tèrme. D’unes se tuertan a una marrida volontat dels quadres (IEN, directors d’escòla…). Per lo CREO, las condicions de trabalh materialas e psicologicas dels collègas son fondamentalas : es dich a cada grop de trabalh.

Visibilitat e representativitat del CREO

Tot lo monde saluda las capitadas de las jornadas Total Festum, dont la darrièra dins GARD. Meton en evidéncia la representativitat del CREO dins las escòlas del sector. Un eveniment Total Festum permet en amont al CREO d’ajudar de classas amb la proposicion de talhièrs animats per d’artistas, fai sortir la lenga de l’escòla, motiva e mobiliza de collègas novèls.

En 2026, la jornada se debanarà dins Aude a Lezinhan de las Corbièiras ; mercejam Melania Roussel qu’a ja plan endralhat lo trabalh.

Impact dels projèctes pedagogics

Coma se vei dins Ensenhad’òc, un molon de collègas son engatjats dins de projèctes pedagogics que fan viure lor ensenhament. Lo CREO s’onòra xde consacrar 3000 euros de son budgècte annadièr per subvencionar aquestes projèctes.

Es donat tanben l’exemple d’una classa numerica dins la classa d’occitan del collègi Clemence Royer sus una plataforma comuna a de classas d’Erau. La restitucion en presencial permet als enfants qu’an participat de se retrobar a la fin de l’annada.

Totes aqueles projèctes, concors, escambis, recampaments, projèctes culturals… constituisson un ligam essencial entre los escolans qu’aprenon l’occitan. Permeton tanben als ensenhaires sovent solets de trabalhar amassa amb de collègas.

Question es pausada de la possibilitat pel CREO d’organizar, coma dins l’Academia de Bordèu, una « jornada occitana » per totes los escolans del segond gra. Responsa : aquò es del domèni de l’associacion-relai « Zo Petaçon ».

Per çò qu’es del CREO, consacra una part de son budgècte a subvencionar projèctes pedagogics. Aquò serà rampelat dins las reunions amb los responsables academics.

Lo rapòrt moral es votat a l’unanimitat.